TREBALL ANTÍGONA

QUESTIONARI SOBRE ANTÍGONA, DE SALVADOR ESPRIU
1. Llegeix atentament el prefaci a la primera edició d’Antígona que S. Espriu va escriure el 1947 (a la pàg. 47 de la present obra). Fes-ne un resum de cinc línies amb la informació que et sembli més important.
En el prefaci de la primera edició d’Antígona de l’any 1947 es manifesta el seu desig d’amnistia, de perdó. És a dir no entaulantenemistats, l’amnistia els obra un nou camí i oblida o esborra diferències entre vencedors i vençuts. Aquest és el missatge principal que n’extraiem. Veiem com des del principi ens confessa que aquesta tragèdia l’havia llegit a al seu pare i amics però que en aquell temps no la publicà, sinó optà per guardar-la en un calaix i esperar al moment propici per fer-ho. També manifesta la seva estimacap a la ciutat de Tebes i cap als seus dos prínceps –Eteocles i Polinices- i més endavant introdueix altres personatges, per acabar amb aquestes paraules claus: “ I tu ara no anheles sinó el que és convenient als súbdits, ets ben intencionat, voldries la pau i l’oblit dels odis.”
2. Fes un petit arbre genealògic de la família del rei Èdip de les tragèdies gregues. Compara després l’argument del’Antígona d’Espriu amb el de l’obra clàssica de Sòfocles. Quines coses passen a la tragèdia clàssica que no passen en la d’Espriu?


Salvador Espriu escriu la seva versió del mite d’Antígona acabada la Guerra Civil, a 1939. És tota una resposta al resultat de la mateixa, a la derrota de la societat civil catalana. L’autor realitza una adaptació en què la variant principal és la lectura políticaque li dóna, per sobre de la reflexió clàssica dels actes humans i com afecten la societat, i que representa un ressorgir de la consciència col·lectiva catalana.
Es tracta d’una obra molt simbòlica en la qual no és tan important l’evolució psicològica dels personatges com el que representen en l’acció, tant les actituds com les qualitats humanes: el poder, la raó, la voluntat, la venjança, lanoblesa, l’odi, el sacrifici, etc.
Espriu simplifica la trama; prescindeix de certs personatges, se n’inventa alguns se centra en d’altres que l’ajuden a transmetre allò que vol deixar clar, motiu pel qual l’escriu. L’obra és crucial, a és, perquè a traves de la seva versió del mite clàssic, l’autor basteix un discurs de resistència, cívic i polític, adreçat a la col·lectivitat, al poble català queha quedat orfe de país i de referents en 1939. L’obra, per tant, serà la clau en l’obra posterior d’Espriu i marcarà de manera definitiva tota la literatura catalana de la postguerra. Altrament, els personatges són tots ells arquetips, tal i com ho són a les obres clàssiques; per tant, a cadascun d’ells li correspondrà, a part d’un protagonisme en el desenvolupament de la trama, unescaracterístiques i un perfil molt marcats. Són doncs, models positius i negatius.
El tema principal que es tracta a l’obra i que a Espriu li interessa més que cap altre, donada la comparança del mite amb la situació catalana i per extensió espanyola de postguerra, és que els vençuts també tenen dret a ser honorats i no només els vencedors. Tothom, doncs, hauria de tenir els mateixos drets.
Al mite clàssices presenta el mateix problema però Espriu el reprèn tot actualitzant-lo. Per al poder tirànic, en aquest cas per a Creont, és crucial honorar els vencedors ( a l’obra, simbòlicament, els republicans) i per això la iniciativa d’Antígona (a l’obra simbòlicament, l’esperit català de resistència, de justícia i de seny). Els personatges, doncs, com a qualsevol obra de teatre, interactuaran uns perfacilitar els propòsits de la protagonista, altres per impedir-l’hi.

3. Tant a la tragèdia de Sòfocles com a la d’Espriu la protagonista morirà per no voler acceptar les lleis imposades pel rei Creont. Quins creus que són els motius d’Antígona per no obeir les ordres de Creont? Es pot salvar Antígona com li demana Eumolp en el segon acte? Tant si la resposta és afirmativa com si és negativa,...