Tryu
Páginas: 8 (1939 palabras)
Publicado: 3 de octubre de 2012
COMENTARI DE TEXT “CANT DE NOVEMBRE” de Joan Maragall
"Cant de Novembre", el poema que a continuació analitzarem, és obra de l'escriptor català Joan Maragall, autor que podem emmarcar dins del Modernisme. Aquest moviment literari va tenir lloc a finals del s.XIX i principis del XX i es caracteritzava sobretot pel seu vitalisme, element que podrem trobar en aquesta poesia tot i que es troba enun dels llibres de Maragall on la característica principal són els elements que identifiquen la identitat catalana, estem parlant de Visions i Cants. Altres llibres de poemes que cal destacar d'aquest escriptor modernista són Enllà i Seqüències. El poema que analitzarem tot seguit consta de dues estrofes amb desigual nombre de versos, la primera de sis, i la segona de 13. En total, doncs, 19versos que des del punt de vista mètric segueixen la següent estructura: 5 5 10 10 5 10 10 10 10 4 7 10 7 10 12 10 12 10 a c B D d E F E F g h I h I J K J K
5+5 B
Com podem comprovar hi ha una alternança de versos d'art menor de 5, 4 i 7 síl·labes) amb versos
d'art major (la majoria de 10 síl·labes tot i que en trobem algun de 12). La rima és consonant, tret dels versos 1 i 3 que són versosblancs, i hi ha una alternança de rima masculina i femenina. Tot i les alternances de versos llargs i curts, cal destacar que el poema segueix una estructura clara; en la primera estrofa cal relacionar els quatre primers versos ja que el 1er i el 3er són blancs però el 2n i el 4t rimen, formen per tant, en el fons, una rima encadenada que ve seguida d'un apariat. Pel que fa a la segona estrofa estàformada per rimes encadenades, només hi ha una excepció que és el vers 11, que és blanc també i que és el vers més curt del poema. De fet, el contingut del vers és força significatiu i l'autor el destaca per damunt dels altres.
El tema de la composició es pot intuir ja només llegint el títol, "Cant de Novembre". Si l'analitzem ens adonem que en el fons forma un sintagma antitètic ja que elsdos substantius ens aporten referents ben diferenciats. D'una banda cal destacar que el "cant" ens suggereix aspectes positius ja que el cant és signe d'alegria, de festa... i de l'altra, "novembre" és un mes lligat a la tardor i que dins de la tradició literària es relaciona amb fred, tristor, dies curts, recolliment... Podem constatar, doncs, que la relació entre els dos substantius és, si més no,estranya i podem deduir, que si el protagonista del cant és "novembre", aquest mes i tot allò que ja hem dit que comporta seran positivitzats. El títol resumeix la idea que el poeta ens vol fer arribar a través d'aquest dinou versos: sigui quin sigui el moment de la vida que s'està vivint cal disfrutar-la, cal, en paraules del poeta, gosar-la. El poema és un exemple del tòpic literari del CARPEDIEM: cal viure el moment i no deixar passar la vida. Resseguim, però, aquesta idea al llarg de les dues estrofes.
El poema té dues parts ben diferenciades que coincideixen amb les dues estrofes. La primera part, que correspondria als cinc primers versos, és una introducció al tema que es desenvoluparà ja d'una manera més incident en la segona (la resta del poema). En aquesta introducció elpoema insinua ja la vitalitat que vol transmetre a través de la natura. La seva visió positiva de la natura s'estén a totes les èpoques de l'any i no fa diferenciació entre les estacions que tradicionalment s'han vist com més vives com la primavera i les que des de sempre s'han caracteritzat pel contrari. Tota la primera estrofa és una gran imatge cromàtica, dos colors, el vermell i el verd, són elsprotagonistes d'aquest contrast tan visual.
Maragall comença el poema amb una metàfora ja que dóna als arbres el color que és del sol en el moment de la posta, una posta, d'altra banda, que és situada una part molt concreta de l'any, quan fa fred. Tot i la fredor que ens pot transmetre aquest sol hivernal, el poeta s'afanya a dir-nos que el
color dels arbres "delita i penetra", o sigui que...
"Cant de Novembre", el poema que a continuació analitzarem, és obra de l'escriptor català Joan Maragall, autor que podem emmarcar dins del Modernisme. Aquest moviment literari va tenir lloc a finals del s.XIX i principis del XX i es caracteritzava sobretot pel seu vitalisme, element que podrem trobar en aquesta poesia tot i que es troba enun dels llibres de Maragall on la característica principal són els elements que identifiquen la identitat catalana, estem parlant de Visions i Cants. Altres llibres de poemes que cal destacar d'aquest escriptor modernista són Enllà i Seqüències. El poema que analitzarem tot seguit consta de dues estrofes amb desigual nombre de versos, la primera de sis, i la segona de 13. En total, doncs, 19versos que des del punt de vista mètric segueixen la següent estructura: 5 5 10 10 5 10 10 10 10 4 7 10 7 10 12 10 12 10 a c B D d E F E F g h I h I J K J K
5+5 B
Com podem comprovar hi ha una alternança de versos d'art menor de 5, 4 i 7 síl·labes) amb versos
d'art major (la majoria de 10 síl·labes tot i que en trobem algun de 12). La rima és consonant, tret dels versos 1 i 3 que són versosblancs, i hi ha una alternança de rima masculina i femenina. Tot i les alternances de versos llargs i curts, cal destacar que el poema segueix una estructura clara; en la primera estrofa cal relacionar els quatre primers versos ja que el 1er i el 3er són blancs però el 2n i el 4t rimen, formen per tant, en el fons, una rima encadenada que ve seguida d'un apariat. Pel que fa a la segona estrofa estàformada per rimes encadenades, només hi ha una excepció que és el vers 11, que és blanc també i que és el vers més curt del poema. De fet, el contingut del vers és força significatiu i l'autor el destaca per damunt dels altres.
El tema de la composició es pot intuir ja només llegint el títol, "Cant de Novembre". Si l'analitzem ens adonem que en el fons forma un sintagma antitètic ja que elsdos substantius ens aporten referents ben diferenciats. D'una banda cal destacar que el "cant" ens suggereix aspectes positius ja que el cant és signe d'alegria, de festa... i de l'altra, "novembre" és un mes lligat a la tardor i que dins de la tradició literària es relaciona amb fred, tristor, dies curts, recolliment... Podem constatar, doncs, que la relació entre els dos substantius és, si més no,estranya i podem deduir, que si el protagonista del cant és "novembre", aquest mes i tot allò que ja hem dit que comporta seran positivitzats. El títol resumeix la idea que el poeta ens vol fer arribar a través d'aquest dinou versos: sigui quin sigui el moment de la vida que s'està vivint cal disfrutar-la, cal, en paraules del poeta, gosar-la. El poema és un exemple del tòpic literari del CARPEDIEM: cal viure el moment i no deixar passar la vida. Resseguim, però, aquesta idea al llarg de les dues estrofes.
El poema té dues parts ben diferenciades que coincideixen amb les dues estrofes. La primera part, que correspondria als cinc primers versos, és una introducció al tema que es desenvoluparà ja d'una manera més incident en la segona (la resta del poema). En aquesta introducció elpoema insinua ja la vitalitat que vol transmetre a través de la natura. La seva visió positiva de la natura s'estén a totes les èpoques de l'any i no fa diferenciació entre les estacions que tradicionalment s'han vist com més vives com la primavera i les que des de sempre s'han caracteritzat pel contrari. Tota la primera estrofa és una gran imatge cromàtica, dos colors, el vermell i el verd, són elsprotagonistes d'aquest contrast tan visual.
Maragall comença el poema amb una metàfora ja que dóna als arbres el color que és del sol en el moment de la posta, una posta, d'altra banda, que és situada una part molt concreta de l'any, quan fa fred. Tot i la fredor que ens pot transmetre aquest sol hivernal, el poeta s'afanya a dir-nos que el
color dels arbres "delita i penetra", o sigui que...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.