UNA IMATGE NO VAL MÉS QUE MIL PARAULES (TUSON)
Páginas: 6 (1336 palabras)
Publicado: 1 de noviembre de 2013
JESÚS TUSON: UNA IMATGE NO VAL MÉS QUE MIL PARAULES.
BARCELONA, BIBLIOTECA UNIVERSAL ED. EMPÚRIES, 106 PÀGS.
L’autor del llibre Una imatge no val més que mil paraules és el conegut professor de lingüística de la Universitat de Barcelona, Jesús Tuson. Altres llibres d’assaig sobre diversos aspectes del llenguatge i de la comunicació humana com: El luxe del llenguatge,Mal de llengües, Històries naturals de la paraula han sigut clau del seu èxit. És, a més, autor de diversos manuals sobre lingüística.
La relació que manté el propi títol del llibre amb el seu contingut,és que sense la llengua no podríem sobreviure, i si haguérem de tornar a l’escriptura d’anys enrere on la llengua no eren més que simples imatges, no podríem explicar-nos a horesd’ara com ens expressem en paraules.
Una imatge no val més que mil paraules es centra exclusivament en les diferents maneres de veure la llengua. Està estructurat en tres parts, i dintre d’aquestes parts, es divideix en cinc capítols. Aquest assaig no té aspectes distribuïts temporalment, ja que no intenta explicar-nos un període determinat històric, sinó que parla de manera global.El primer capítol de la primera part (De comunicació oral i escrita) s’anomena “ Una imatge no val més que mil paraules”. Ací, l'autor ens parla de la falsedat de la sentència una imatge val més que mil paraules, ja que les imatges no serveixen quasi mai per a expressar el que nosaltres volem comunicar i ens és necessari utilitzar la llengua per a parlar. En canvi, les imatges sí podenser útils, per exemple, quan dos persones que parlen llengües diferents volen conèixer−se.
El següent capítol, “Aviat desapareixerà l’escriptura” l'autor ens diu que l'escriptura és impossible que desaparega , ja que aquesta ens a ajudat a alleugerir la nostra existència. Seria impossible que desapareguera, doncs, l'escriptura i mantenir intactes els guanys i les complicacions dela nostra societat perquè seria impossible emmagatzemar en el nostre cervell tot el que ens és indispensable per a viure en ella.
El tercer capítol, “Fer literatura és cosa de pocs, ben dotats per la natura” . Jesús Tuson amb aquesta frases tracta d’explicar que qui fa literatura és aquella persona que té uns coneixements bàsics, com llegar, escriure, que s'esforça, posa interès iles circumstàncies de l'entorn li són favorables.
El capítol número quatre, “ els joves parlen malament i els periodistes escriuen malament”, l’escriptor ens dona a entendre que aquesta dita és falsa ja que els joves no que parlen malament sinó que la seua forma d'expressar−se és diferent, perquè les llengües van canviant degut a que els parlants modifiquem la nostra llenguaheretada, ja que aquesta es pot modificar perquè les llengües són espais de coincidència i de convivència i les hem fetes per a entendre'ns. En canvi, la menció que fa als periodistes, ens diu ens parla de la falsa idea de que els periodistes escriuen malament, ja que tots com a humans cometem equivocacions , ja que ningú és perfecte.
El següent, i per a concloure la primer part, “Elllenguatge és un mitjà de comunicació” , Jesús en aquest text ens diu que encara que la llengua és una de les coses que més uneix els éssers humans, que cadascú ha de mantenir la seua i que no s’ha d'obligar ningú ha abandonar la pròpia. Finalment ens diu que les llengües ens ordenen el món i ens permeten classificar els objectes de l'entorn d'acord amb uns criteris de semblança, ja que sihaguérem de donar un nom per a cada objecte seria impossible recordar-los tots.
En segon lloc, i centrant-nos amb la part segona (De mites innocents), el sisè capítol “ El ioruba és una llengua rara, exòtica”, l'escriptor ens diu que aquesta idea no és correcta. El que passa és que hi ha gent que pensa que sols és normal allò que ell és, allò que fa i, en aquest cas la llengua que ell...
BARCELONA, BIBLIOTECA UNIVERSAL ED. EMPÚRIES, 106 PÀGS.
L’autor del llibre Una imatge no val més que mil paraules és el conegut professor de lingüística de la Universitat de Barcelona, Jesús Tuson. Altres llibres d’assaig sobre diversos aspectes del llenguatge i de la comunicació humana com: El luxe del llenguatge,Mal de llengües, Històries naturals de la paraula han sigut clau del seu èxit. És, a més, autor de diversos manuals sobre lingüística.
La relació que manté el propi títol del llibre amb el seu contingut,és que sense la llengua no podríem sobreviure, i si haguérem de tornar a l’escriptura d’anys enrere on la llengua no eren més que simples imatges, no podríem explicar-nos a horesd’ara com ens expressem en paraules.
Una imatge no val més que mil paraules es centra exclusivament en les diferents maneres de veure la llengua. Està estructurat en tres parts, i dintre d’aquestes parts, es divideix en cinc capítols. Aquest assaig no té aspectes distribuïts temporalment, ja que no intenta explicar-nos un període determinat històric, sinó que parla de manera global.El primer capítol de la primera part (De comunicació oral i escrita) s’anomena “ Una imatge no val més que mil paraules”. Ací, l'autor ens parla de la falsedat de la sentència una imatge val més que mil paraules, ja que les imatges no serveixen quasi mai per a expressar el que nosaltres volem comunicar i ens és necessari utilitzar la llengua per a parlar. En canvi, les imatges sí podenser útils, per exemple, quan dos persones que parlen llengües diferents volen conèixer−se.
El següent capítol, “Aviat desapareixerà l’escriptura” l'autor ens diu que l'escriptura és impossible que desaparega , ja que aquesta ens a ajudat a alleugerir la nostra existència. Seria impossible que desapareguera, doncs, l'escriptura i mantenir intactes els guanys i les complicacions dela nostra societat perquè seria impossible emmagatzemar en el nostre cervell tot el que ens és indispensable per a viure en ella.
El tercer capítol, “Fer literatura és cosa de pocs, ben dotats per la natura” . Jesús Tuson amb aquesta frases tracta d’explicar que qui fa literatura és aquella persona que té uns coneixements bàsics, com llegar, escriure, que s'esforça, posa interès iles circumstàncies de l'entorn li són favorables.
El capítol número quatre, “ els joves parlen malament i els periodistes escriuen malament”, l’escriptor ens dona a entendre que aquesta dita és falsa ja que els joves no que parlen malament sinó que la seua forma d'expressar−se és diferent, perquè les llengües van canviant degut a que els parlants modifiquem la nostra llenguaheretada, ja que aquesta es pot modificar perquè les llengües són espais de coincidència i de convivència i les hem fetes per a entendre'ns. En canvi, la menció que fa als periodistes, ens diu ens parla de la falsa idea de que els periodistes escriuen malament, ja que tots com a humans cometem equivocacions , ja que ningú és perfecte.
El següent, i per a concloure la primer part, “Elllenguatge és un mitjà de comunicació” , Jesús en aquest text ens diu que encara que la llengua és una de les coses que més uneix els éssers humans, que cadascú ha de mantenir la seua i que no s’ha d'obligar ningú ha abandonar la pròpia. Finalment ens diu que les llengües ens ordenen el món i ens permeten classificar els objectes de l'entorn d'acord amb uns criteris de semblança, ja que sihaguérem de donar un nom per a cada objecte seria impossible recordar-los tots.
En segon lloc, i centrant-nos amb la part segona (De mites innocents), el sisè capítol “ El ioruba és una llengua rara, exòtica”, l'escriptor ens diu que aquesta idea no és correcta. El que passa és que hi ha gent que pensa que sols és normal allò que ell és, allò que fa i, en aquest cas la llengua que ell...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.