Varios.Pdf

ANTIANÈMICS

Definim anèmia com la disminució de la massa d’hemoglobina circulant. En l’actualitat no es correcta el diagnòstic segons el recompte d’hematies, degut a les variacions de mida que experimenten aquests. Hem de tenir sempre present que l’anèmia es un fet clínic (signe) i no fet diagnòstic (malaltia), pel que sempre haurem de buscar i tractar el fet causal. Els hematies circulen ensang perifèrica uns 90-120 dies, sent necessari un recanvi del 1% al dia, sent la melsa el principal òrgan hemocarètic. L'anèmia, o disminució de massa d'hemoglobina pot tenir el seu origen en un desordre hematològic primari dintre de la medul·la òssia i/o perduda, o destrucció augmentada. També existeixen com la insuficiència cardíaca congestiva, esplenomegalia massiva, mieloma múltiple, gestació,en les quals hi ha un augment del volum plasmàtic que donen origen a una pseudoanèmia dilucional, acceptant-se en l’embaràs, com xifres normals Hb>11 g/dl.

Classificació anèmies: • Anèmies secundàries a pèrdues de sang o Pèrdua aguda de sang que dona lloc a hipovolèmia i hipòxia o Pèrdua crònica per sang oculta en femtes que resuklta en anèmia per deficiència de ferro • Anèmies secundàries a unadisminució en la producció de globuls vermells o Anèmia microcítica : anèmia per deficiència de ferro, anèmia sideroblàstica, talasèmies o Anèmia macrocítica : deficiència de vitamina B12, deficiència de folat o Anèmia normocítica : anèmia per malalties cròniques

o Anèmia hemolítica

ANÈMIES PER DEFICIENCIA DE FERRO I VITAMINES
FERRO El ferro forma part de la molècula d’hemoglobina. La major partdel ferro necessari per la síntesi d’hemoglobina s’obté dels hematies que contínuament es destrueixen, es a dir el ferro es recicla. No obstant això, hi ha una petita part que l’organisme ha de reposar mitjançant l’aport exogen, normalment mitjançant la dieta. Aquesta pèrdua, que representa per tant les necessitats diàries de ferro, es del voltant de 1mg/dia en homes adults, de 1 a 2mg/dia ennens, adolescents i dones menstruants, i de 2 a 5 mg/dia en dones embarassades. El ferro s’adquireix per la dieta, però només s’absorbeix d’un 10-20% del que s’ingereix. Per tant la dieta diària ha de contenir 10 mg de ferro per l’home adult, 20mg pels nens, adolescents i dones menstruants, i 50mg per les dones embarassades. Una dieta normal conté de 20 a 30mg de ferro, per tant les necessitatsdiàries de ferro estan cobertes per la dieta aexcepció de les dones embarassades, que requereixen un suplement. Absorció del ferro: El ferro s’absorbeix quasi exclusivament en el duodè i ho fa en forma d’ió ferrós. Al passar a la sang, s’uneix a la tranferrina (proteïna transportadora), i d’ella passa a la medul·la òssia, a on s’utilitza incorporant-se a l’hemoglobina dels hematies, o s’emmagatzema enforma de ferritina. Els aliments rics en ferro son la carn, el peix i algunes llegums. Causes d’anèmia ferropènica: Dèficit de ferro. És la causa més freqüent d'anèmia en general, i d'anèmia microcítica i hipocròmica en particular: • Requeriments augmentats o Perdudes de sang: Pèrdues en el tracte gastrointestinal. Pèrdues en el tracte genitourinari., donants. o Creixement (primera infància). oEmbaràs i lactància.

• Suplements de ferro. o Dieta amb aport insuficient de ferro. o Inadequada absorció de ferro. o Malabsorció intestinal Preparats farmacològics de ferro El ferro es el tractament en totes les formes d’anèmia ferropènica. • Via oral. o Es la via d’elecció o Sals ferroses inorgàniques: sulfat ferrós o Sals ferroses orgàniques: gluconat o proteinsuccinalato ferrós o Per a la sevamajor absorció ha de prendre's fora dels menjars o Totes les sals de ferro poden produir intolerància: molèsties gàstriques, , vòmits, diarrees, o dolor abdominal. o El que es tolera millor es el proteinsuccinalato o Preparats orals d’alliberació lenta, els comprimits s’han d’empassar sencers. o Preparats bebibles de sals ferroses millor diluir-les amb aigua o suc , o beure’ls a traves de...