Venus Rajada

Venus rajada, George Didi-huberman.

Venus rajada és un llibre que ens proposa un punt de vista d'admirar, mirar, vestir i desvestir la famosa venus de Botticelli, i ho fa introduint la imatge del nuu femení en la literatura, l'art i la filosofia des del quatroccento fins a dia d'avui.

Didi-huberman construeix tot un conjunt de relacion al voltant del naixement de Venus de Sandro Botticelli.Al llarg de llibre ens va develant el camí que ha dut a terme per arribar a saber la realitat de la nuesa en l'art del renaixement florentí i la bellesa.
Per ell la història de l'art s'ha de construir a partir de montatges anacrótics, centrant-nos en imatges que marquin un recorregut cronològic que ens seveixin com a exemples.
Planteja veure la imatges com símptomes, és a dir, no veure lesimatges segons el que representaven en aquell temps, sino veure què és el que ens aporten a l'actualitat.

El llibre es divideix en sis capítols que ens defineixen poc a poc el que és realment la Venus de Botticelli. Trobarem que els capítols es divideixen en: la nuesa ideal, la impura, la culpable, la cruel, la psiquica i la oberta.
Dit d'una altre forma, Didi-Huberman va despullant la Venus deBotticelli de totes aquelles capes que al llarg de la història se li ha anat col·locant.
Aquest camí el transcorre parlant d'altres historiadors.

En primer lloc critica a Kennez Clark, i ens diu que amb el seu llibre “the nude” ens planteja la diferencia entre nude i nakedness. Nude considera que és la màxima forma de veure la nuesa, però una nuesa simplement vista, sense cap mena de sentimentcarnal de l'espectador cap al cuadre, sino simplement una nuesa bella, una nuesa divina, ideal; en canvi nakedness és considerat un aspecte terrenal, que si que provoca una atracció física i que per tant crea una certa vergonya que fa que acabi sentint una necessitat de tapar-la.
L'autor considera que aquestes barreres son les que s'han de trencar per a poder entendre la nuesa ideal.

En aquestapartat també trobem que relaciona en naixement de Venus amb un poema de Poliziano, on trobem en mite del naixement de Venus narrat. L'autor es centre concretament en els primers versos de la narració, on trobem una descripció força horrorífica que ens parla del moment en que Urà fou castrat i es crea una mena de mescla entre la sang, el semen i l'espuma del mar. Venus neix segons després d'aquesthorror, per tant no podem oblidar que Venus ha nascut d'una manera horrorosa, no de la manera idilica que veiem en el quadre de Botticelli. L'autor considera que és una forma de neixer impura i més endevant veurem com relaciona aquetsa impuresa amb la mort i la crueltat.

La primera i gran impuresa que trobem és que no es pot amagar aquesta nuesa devant la religiositat que hi havia en elmoment. Sabem que dins la visió católica la nuesa és algu impur, digna d'un càtig i una humiliació.

“La belleza del cuerpo se halla por entero en la piel. En efecto si los
hombres viesen lo que hay bajo la piel, (…) la mera vista de las mujeres les
resultaría nauseabunda: esa gracia femenina no es más que saburra, sangre,
humor, hiel (…) ¡cómo podemos desear estrechar entre nuestros brazos a
unsimple saco de excrementos!”

Didi-huberman cita aquest text medieval de Odón de Cluny.

Hi ha tot un capítol del llibre que Didi-Huberman el dedica a la Historia de Nastagio degli Onesti.
Aquesta serie pintada per Botticelli, pintada especialment per una suite nupcial, representa un text de Boccaccio que narra la història de Nastagio.

Un jove que s'endiza al bosc amb pensaments suicides,ja que és ignorat per la dona que estima, en aquell moment es troba una especie d'escena fantasmal en que veu un cavaller reptant una dama (pintada per Botticelli, nua) allà li arranca el cor per donar-lo als gossos per menjar. Nastagio atemorit pegunta al caballer el per què de tota aquesta situació i el cavaller li diu que ell i la jove estan comdemnats a patir aquesta escena cada dia, ell...