Vestimenta Grecia





Vestimenta de l’època

Materials i colors de la vestimenta grega
Respecte a aquest tema, a pesar que no coneixem amb certesa els detalls de la indumentària dels doris, podem conèixer gràcies a Heródoto (historiador i geògraf grec que va viure entre el 484 i 425 a. de C.) que empraven teixits de llana, utilitzada sobretot per a la confecció de mantells de grans dimensions, el himation,i la seva versió militar, clámide. Un altre dels materials emprats per a la realització de teixits va ser el lli, introduït pels jonis, procedent d'Egipte, encara que també sembla que podia arribar de Sicília. La seva finor i lleugeresa van provocar l'ocupació d'una curiosa tècnica per al seu tractament de plisat, consistent a formar primer els plecs a mà i mantenir a continuació durant alguneshores la tela retorçada i subjectada als extrems.

En l'ocupació de la llana es va conservar el color blanc cru per a la confecció de la majoria de peces, però pel que sembla el poble hauria portat mantells de color fosc, vermell o marró vermellós segons Heródoto. No obstant això, el color no a estat sempre exclòs del vestit grec, sabent per Plinio que el pintor Polignoto va ser el primer ainaugurar en les dones els tints vius que els contemporanis van denominar colors florits. 




Indumentària
La indumentària de l'Antiga Grècia era bastant senzilla, la major part de les peces es feien a partir d'un rectangle de tela on el cosit era mínim, ja que les peces solien portar-se embolicades o drapejades.

La Grècia d'aquests moments podia considerar com a estils propis quatre tipus:el minoico-cretense, el micènic, l'arcaic i el clàssic. Cadascun d'ells rep el nom de l'època en què es van desenvolupar i són fidel reflex dels valors que es van donar en el moment de la seva aparició. En l'època clàssica l'atenció es va dirigir als drapejats, caient de forma natural sobre el cos. En la seva forma ideal el vestit havia de ser tan fi fins al punt que no pogués diferenciar-se elcos de la tela, corresponent amb l'ideal artístic del moment.
Peces masculines
La forma primitiva de la indumentària masculina va ser el rectangle de tela sense costura, que componia en ocasions una túnica quan es trobava cordat damunt de l'espatlla esquerra, deixant lliure el dret i cenyit amb un cinturó; en altres ocasions formava un mantell quan el rectangle embolicava el cos. Aquest exomide vaser el vestuari d'obrers, artesans i homes de guerra; s'elaborava en la pròpia llar amb la llana dels ramats, servint a més de manta per a la nit, igual que el mantell de llana dels pastors i guerrers homèrics, la khlaina. A través del continu ús d'aquesta túnica, es va tancar l'obertura que quedava damunt de la cuixa dreta a través d'uns punts de costura i es va substituir el fermall del'espatlla per cintes que penjaven pel pit o l'esquena. Aquest exomide va propiciar l'aparició de la túnica curta proveïda d'un cinturó o khiton (també ho podeu trobar com chiton). Aquest es portava cordat en l'espatlla esquerra amb una sola escotadura, o en les dues espatlles, amb dues escotadures. Un segon cinturó col·locat damunt de l'anterior permetia ablusonar el teixit. Si aquest vestit es portavasense cinturó, surava sobre el cos, utilitzant se com a roba de nit; damunt es podia col·locar una cuirassa. Si aquesta peça s'allargava es convertia en una túnica masculina que era utilitzada en cerimònies per personatges rellevants i, a les festes per músics i conductors de carros. 

Del primitiu exomide va resultar a més una altra peça masculina: el mantell, un rectangle de llana d'una solapeça, de grans dimensions (2 x 3 m), denominat himation, que s'enrotllava al voltant del cos sense punts fixos de subjecció. Aquest mantell podia portar-se solament, deixant lliures l'espatlla i braç dret, a la moda espartana o per economia. Encara que al segle I aquesta forma de portar el mantell sense túnica va anar passant de moda fins a l'extrem de provocar les burles dels ciutadans. ...