Vigotsky y Brofenbrenner





















INTRODUCCIÓ
Per començar parlarem del desenvolupament social i afectiu com a un ja que són processos que es desenvolupen de manera holística en el esser humà.
La següent informació prové del llibre: Desarrollo afectivo y social. Autors: Felix Lopez, Itziar Etxebarria, Maria Jesús Fuentes, Maria Jose Ortiz. Ediciones Piramide. España. Pàg. 23:Seguidament, introduirem el concepte de desenvolupament socioafectiu, com aquella dimensió evolutiva que es refereix a la incorporació de cada infant que neix a la societat on viu. Aquesta incorporació suposa nombrosos processos de socialització com la formació de vincles afectius, l’adquisició de valors, normes i coneixements socials, l’aprenentatge i els costums, rols i conductes que la societat transmeti exigeix complir a cada un dels seus membres i la construcció d’una forma personal de ser, perquè finalment cada persona és única. El grup social i l’individu es necessiten mútuament per dur a terme aquest procés de socialització, així doncs, l’infant només podrà formar-se com a persona dins la societat amb altres persones. Tots els processos d’incorporació de l’infant al grup social han de serconsiderats com processos de socialització però no tots els autors els entenen de la mateixa manera. A continuació faig una breu introducció a les teories de Vigotsky i Brofenbrenner sobre la socialització per comparar-les i analitzar-les posteriorment en aquest treball.

Lev Vigostsky
Per a Vigotsky, psicòleg rus nascut a finals del segle XIX, la individualització es refracta a traves delprisma de les relacions amb altres persones (cita textualment el llibre: Desarrollo afectivo y social. Autors: Felix Lopez, Itziar Etxebarria, Maria Jesús Fuentes, Maria Jose Ortiz. Ediciones Piramide. España. Pàg. 231), és a dir,( La següent informació prové del llibre: Desenvolupament cognitiu i motor . Autors: Evarist Pons, Dolors Roquet-Jalmar. Editorial: Altamar S.A. España. Pàg.106: eldesenvolupament és un procés compartit entre individus i, per tant, no pot ser comprès sense tenir en compte la manera en que els canvis històrics i socioculturals hi influeixen. La Llei genètica del desenvolupament que va elaborar es basa en el principi que l’esser humà comença sent social i progressivament es va individualitzant. Vigotsky diu que l’infant necessita unes eines anomenades mediacions queli proporcionen altres persones per poder actuar, i que aquestes poden ser: materials (eines) o psicològiques (signes com el llenguatge o la parla). Tant l’origen social del pensament com la proposta sobre l’aprenentatge per mediació s’apliquen en un concepte bàsic vigotskià: la zona de desenvolupament pròxim.
Zona de desenvolupament potencial. Aquí s’inclouen totes les activitats o funcions quela persona només pot realitzar amb l’ajuda dels altres. Per exemple, una nena de 10 o 12 mesos només pot caminar amb l’ajuda d’una altre persona.
Zona de desenvolupament real. Comprèn totes les activitats o funcions que la persona pot realitzar per sí mateixa, sense necessitat d’ajuda. Per exemple, un nen de 12 o 15 mesos pot caminar sol i sense ajuda.
El procés de passar d’una zona a una altrese situa en la zona de desenvolupament pròxim on la intervenció de la persona que proporciona l’ajuda passa a ser efectiva, en el sentit que facilita el pas de la zona potencial a la zona real.
El desenvolupament, per a Lev Vigotsky, és una conseqüència de l’aprenentatge; un aprenentatge en què participen activament tots els agents que viuen l’experiència.

Urie Bronfenbrenner
La següentinformació prové del llibre: Desarrollo afectivo y social. Autors: Felix Lopez, Itziar Etxebarria, Maria Jesús Fuentes, Maria Jose Ortiz. Ediciones Piramide. España. Pàg. 303 :
El model ecològic del desenvolupament de Urie Bronfenbrenner suposa una de les grans aportacions en la historia de la psicologia evolutiva en l’últim quart del segle XX.
Aquest model és representat com una successió...