Vsdgs

MODALITZACIÓ
MODALITZACIÓ: L’EXPRESSIÓ DE LA SUBJECTIVITAT. El subjecte parlant pren sempre una determinada posició. Aquesta presa de posició pot ser respecte del que diu (contingut), respecte a lapersona que ho diu (el receptor),o respecte l’acte mateix en què ho diu (l’enunciació). Quan el parlant es mostra d’una manera explícita, dóna lloc a un discurs subjectiu. Quan, en canvi, s’esforça aesborrar les marques de la individualitat i s’amaga darrere el seu text, llavors estem davant d’un text objectiu. El discurs subjectiu, s’associa amb la presència del subjecte i la modalització delsenunciats. En el discurs objectiu, en canvi, el subjecte es retira per l’acció de l’objectivitat i es fa una representació del no subjecte amb marques gramaticals com ara l’ús del pronomdespersonalitzador hom; determinades formes verbals: diuen que …; verbs impersonals: caldre, convenir, haver-hi, fer falta …; oracions pronominals amb es amb valor impersonal, les passives, etc. El conjunt demarques lingüístiques amb què l’emissor manifesta la seua actitud i el seu posicionament envers allò que diu i a qui ho diu constitueix els que anomenem modalització dels enunciats. Entre altres destaquenels verbs expressius de sentiment de l’emissor (han d’anar en primera persona): lamentar, desitjar, sentir…; expressions quantitatives subjectives: molt/s, poc/s, massa, bastant/s, etc; interjeccions:uf!, ai!; interrogació retòrica; ironia; canvi de registre; varietat o llengua dins del mateix text … LES MARQUES DE MODALITZACIÓ El terme modalització s’usa per a referir-se a l’aparició de lesactituds i opinions del subjecte en el text. Aquest concepte ampli permet de prendre en consideració un llistat important d’elements lingüístics modalitzadors. Els fenòmens d’èmfasi tonal amb que espronuncia un element o una construcció d’enunciat, considerat focus o centre d’atenció, manifesta valoracions positives o negatives, incredulitat, ironia, etc. (Ex.: l’accent d’intensitat que recau en un...