Word

Historia dels Jocs Olímpics
Jocs Olímpics a l’antiguitat
Els Jocs Olímpics de l'antiguitat, són anomenats amb el nom d'"Olímpics" per celebrar-se a la ciutat d'Olímpia, van ser festes religioses, culturals i esportives celebrades a l'antiga Grècia en honor als déus majors. En ells participaven els atletes, que havien de ser ciutadans i homes.
Existeixen moltes llegendes sobre l'origen delsantics Jocs Olímpics. Una d'elles associa els primers Jocs amb el concepte de l'antiga Grècia deἐκεχειρία (ekecheiria) o Treva olímpica. Un altre mite diu que qui va establir per primer cop els Jocs a Olímpia va ser Pèlops. Aquest heroi, després de ser expulsat del seu reialme, va arribar a Pisa, on regnava Enòmau. Enòmau no volia casar la seva filla Hipodamia a causa d'un oracle segons el qual elseu gendre el mataria. Tot i així la bellesa d'Hipodamia atreia molts joves desitjosos de prendre-la en matrimoni i, per evitar que s'hi casessin, els desafiava a una cursa de carros amb la condició que, si vencien, els atorgaria la mà de la seva filla però que, si perdien, serien executats. Gràcies a l'extraordinària velocitat dels seus cavalls, regal del déu Ares, Enòmau havia vençut ja dotzedels pretendents de la seva filla i havia penjat els seus caps a la porta del seu palau per dissuadir altres d'intentar-ho. Tanmateix això no va espantar Pèlops, que, només arribar, es va enamorar d'Hipodamia i va reptar el rei. Abans de la cursa Hipodamia, també enamorada de Pèlops, va subornar el cotxer d'Enòmau perquè substituís l'eix de fusta del carro del seu pare per un de cera. Quan el carroes va trencar durant la cursa, Enòmau va ser arrossegat pels seus cavalls i va morir. Així Pèlops es va poder casar amb Hipodamia i va esdevenir rei de Pisa, però no devia tenir la consciència del tot tranquil·la perquè va instituir uns jocs a Olímpia en record d'Enòmau. Al cap d'un temps es van deixar de celebrar fins que un altre heroi, Hèrcules, els va restaurar
La data de començament delsmateixos serveix com a referència del calendari hel·lènic i que fou l'any 776 aC.
A partir de llavors els Jocs van prendre ràpidament una major rellevància a l'antiga Grècia, arribant al seu esplendor màxim als segles sisè i cinquè aC. Els Jocs Olímpics tenien una importància fonamentalment religiosa, amb concursos alternats amb sacrificis i cerimònies en honor a Zeus, (que la seva estàtua s'alçavamajestuosament a Olímpia) i a Pèlops, heroi diví i rei mític d'Olímpia. El nombre d'esdeveniments va augmentar fins a vint, i les celebracions es van prolongar durant diversos dies.
Les primeres competicions es basaven en carreres a peu, i més tard es van anar introduint la lluita; el pentatló, prova de diversos esdeveniments que incloïa llançament de javelina, llançament de disc i salt delongitud; el pancraci; les carreres de carros, i diverses competicions artístiques com la música, poesia i dansa.
Quan un atleta triomfador als Jocs Olímpics arribava a la seva ciutat era rebut amb tots els honors com a heroi nacional, la multitud l'aclamava i els poetes el cantaven. A Atenes els campions olímpics rebien premis en metàl.lic i podien arribar a tenir exempcions d'impostos omantenutenció de per vida a càrrec de l'Estat.
A Olímpia s'hi van arribar a celebrar 293 Jocs Olímpics, fins que l'emperador Teodosi I els va abolir l'any 393 dC en considerar-los un acte religiós pagà.

Jocs Olímpics a l'era moderna
Els Jocs Olímpics de l'era moderna van ser restablerts per Pierre de Coubertin l'any 1896.
Durant la dècada de 1870 es realitza la troballa i excavació de l’escenari olímpica Olímpia, la ciutat grega on s’havien realitzat els antics Jocs Olímpics.
A partir d’aquest descobriment, uns anys més tard, el noble francès, Pierre de Coubertin, va tenir la idea de reviure les antigues olimpíades com una forma de promoure la seva convicció de que els esdeveniments internacionals ajudaven a crear l’harmonia entre les nacions.
L’any 1894, després d’alguns anys d’incessants...