Yassin

Una setmana a casa de l’àvia
Un raig de sol entra per la finestra del cotxe. Avui és dilluns 16 de juliol i hi ha una temperatura de 36º. Són les 10 del matí, vam sortir de casa a les 8, i encara ens queden dues hores més de camí.
Anem cap a casa de l’àvia. Té una caseta al camp, segons el meus pares, és molt bonica, però jo mai hi he anat. Hi anem el meus pares, els meus germans, el més granen Frank i la petitona de la Iara, i jo.
Ens hi quedarem una setmana, espero poder passar-m’ho bé!
En el cotxe jugo amb la meva germaneta, la Iara, li faig pessigolles i ella no para de riure. Té tres anys i és molt bufona.
En Frank, en té dinou, i està entretingut amb el mòbil.
Jo encara no m’he presentat, em dic Abigail, i tinc setze anys, tinc els cabells castanys i els ulls d’un marróclaret. M’encanta dibuixar i escoltar música, passar l’estona amb el amics i també m’agrada estudiar. Potser l’última cosa que he dit sona una mica estany,ja que els nois de la meva edat no els hi agrada gens, però a mi m’agrada perquè això m’assegurarà un bon futur, o això espero.
Ja començo a veure la casa, ho se perquè m’ho ha dit el pare. La casa té una teulada vermella, i està pintada d’uncolor beix. És molt bonica!
Al arribar desfem el poc equipatge que hem portat, mentre saludem a l’àvia, i ens ensenya les nostres habitacions.
L’àvia és una dona amb molt esperit, i amb unes ganes de viure impressionants. Té entre 65- 75 anys, mai vol dir la seva edat , diu que és per mantenir la seva joventut.
Ja era la una del migdia, i ja havíem acabat de desfer l’equipatge, vam dinar unapaella feta per l’àvia, que estava per llepar-se els dits, acompanyada d’una bona Coca-Cola, que l’àvia havia anat a comprar a una botiga d’allà a prop, expressament per nosaltres.
Vaig jugar amb la Iara durant tot el dia, i també vam sortir a passejar tots junts al camp .
Al camp hi havia unes flors precioses, la Iara n’ha agafat unes quantes.
Tornant cap a casa de l’àvia ens vam trobar alsveïns- un home , una dona, i el seu fill-. Semblaven una família ben feliç, anaven amb un somriure i semblava que parlaven del havien fet durant el dia. L’ home aparentava els 40 anys i la dona els 35. El seu fill és un noi jovenet , aproximadament de la meva edat. Molt encantador, amb el cabells castany tirant cap a rossos, i amb el ulls brillants, plens d’ energia i confiança.
A casa de l’àviaens va fer uns macarrons riquíssims. No se perquè l’àvia no va encendre el llums, només hi havien enceses unes quantes espelmes.
* Àvia, per què no encens els llums?- li vaig preguntar amb curiositat.
* Doncs, filla...- va fer una pausa, i va continuar- no vaig poder pagar el rebut de la llum del mes passat- va tornar a fer una pausa, va sospirar i va continuar- i ara m’han deixat sensellum.
El pare es va alarmar, es va aixecar de la cadira on estava assegut menjant, i molt enfadat va escridassar a l’àvia perquè no s’ho havia dit.
* Demà hi aniré jo a pagar-ho!.
L’àvia li deia que no feia falta, que ella era autosuficient, però tots podien observar que ja no era així, l’àvia no podia pagar, no podia viure sola. Ara ja entenc el motiu pel qual hem vingut aquest estiu.
Elpare va continuar insistint fins a convèncer-la .
Ens vam anar a dormir, però abans vaig escriure al meu diari com havíem passat el primer dia de vacances, el noi tan atractiu que ens hem trobat, el dia sense llum i com s’ho estava passant la Iara, eren les seves primeres vacances fora de casa.

Al de matí, quan vaig despertar, el pare ja no hi era a casa.
Vaig esmorzar, vaig ajudar una mica al’àvia amb les feines de casa, rentar plats, fer el meu llit i el de la Iara...
Al acabar, la Iara i jo vam sortir a passejar. La Iara volia tornar al camp on hi havia les flors.
Anant cap al camp, ens vam trobar a aquell noi, i es va parar a jugar amb la Iara. Porta una camisa blava i uns pantalons curts d’un blau fosc.
* Com et dius petitona?- va preguntar amb aquella veueta que se...