yjjfjhfjhv hhj

Cadascú és com és

La història d’una nova amistat entre dos xiquets que no estan gaire
contents amb el tipus de mare que els ha tocat de patir. A la vida hi
ha solucions per tot. Blanca i Joan gaudeixen amb la companyia de
l’altre, fins que un fet concret obliga totes dues mares a trobar-se
cara a cara.

B lanca

i Joan es coneixen en
començar el curs. Blanca viu al poble,
de tota lavida, i Joan arriba, una mica
descol·locat, el primer dia, però la
mestra li assigna el lloc de Marta, que
ha marxat enguany i ha deixat Blanca
més sola que la una. Joan i Blanca són
companys de pupitre, però l’amistat
no comença amb gaire bon peu. Tots
dos travessen un moment difícil i els
cal una petita empenta per tal
d’arribar a conèixer-se. En una edat
en què el sentit del ridícularriba a
quotes, també, ridícules, tant Blanca
com Joan viuen turmentats per la
visió d’unes mares que no són com a
ells els agradaria que foren. El
conflicte peta el dia que les mares es
coneixen i pateixen, com a conseqüència de les diferències de tarannà,
una mena de xoc traumàtic.

BERENARS AMB CLEOPATRA
TERESA BROSETA
IL·LUSTRACIONS DE JUAN CARLOS SAN ROMÁN
COL·L. “ELS LLIBRES DELGAT EN LA LLUNA”, 24, 85 PÀGS.
EDICIONS DEL BULLENT, PICANYA, 2004

10

INFANTIL I JUVENIL

La història està tractada d’una manera
que ens empeny a considerar-la un
trampolí des del qual podem analitzar
determinats temes transversals molt
escaients a l’edat, com ara el de
l’acceptació d’ells mateixos i de
l’entorn, amb les virtuts i amb els
defectes típics de cada persona.L’exaltació del valor de l’amistat és un altre
factor que destacaríem del llibre i, a un
altre nivell, la valoració de l’estabilitat
geogràfica de la família gairebé com
a pressupòsit de l’estabilitat emocional
dels joves. Joan, que arriba desarrelat
a un poble on no coneix ningú, cosa
que li succeeix un any rere un altre,
desitja amb totes les forces no haver de
tornar de canviar d’ubicació i deromandre allà on hi ha la seua nova
amiga. Pel que fa a Blanca, que ja ha
sofert el desengany de ser “abandonada” per l’amiga de l’ànima, Marta,
que l’any passat se’n va anar a viure
fora, pateix també aquesta sensació de
desfici, quan veu que perdrà, si no
passa res, el nou amic que, amb penes
i treballs, ha aconseguit.
La història, per tant, manté uns pocs
fils d’intriga (què amaga Joan?Per què
no vol que vagen a sa casa? Per què
van, ell i sa mare, contínuament amunt
i avall? Es farà realment amic de
Blanca? L’abandonarà el curs següent?)

que permeten de seguir la història amb
una certa fruïció, malgrat el caràcter
summament pedagògic de què gaudeix. I, a més, té molta cura a afegir
detalls amb què el lector es puga identificar, sobretot relacionats amb la vidaquotidiana escolar i d’amistats, dels
joves lectors.
El millor d’aquest conte és l’estil
narratiu, que aconsegueix de traslladar
l’oralitat al text, d’una banda, sense que
sone falsament “juvenil” i, de l’altra,
afavorint la fluïdesa del valencià. Una
fluïdesa marcada per un lèxic molt
personal i agradós que esdevé un bon
punt de referència per al lector jove.
Maite Insa

11

Què ensatemoreix?

Maria Dolors Pellicer ha enllaçat vuit relats fantàstics mitjançant
un relat marc sobre Lluna, una xiqueta que no s’espanta de res, i la
seua professora Anna que li narra històries que són a vessar de
fantasmes, bruixes, cases encantades i premonicions misterioses.

El gènere fantàstic de terror ens ha
acostumat a una atmosfera i a una
sèrie de tòpics que, normalment,aconsegueixen esglaiar-nos. Tant en
l’àmbit de la literatura com en el
cinema, trobem obres que exploten
els procediments que van establir
autors com Poe (“Y era Poe Poe Poe/
Poe haciendo ruidos con el agua”
recitava Carlos Oroza a l’últim
Festival Internacional de Poesia de
Barcelona), Stephen King, Roger
Corman o Tod Browning. Pellicer
planteja una situació inusitada però
possible: una jove...