L'Escola Dels Annales

L’Escola dels Annales

L'Escola dels Annales és un estil de la historiografia elaborada pels historiadors francesos al segle XX. És el nom que rebia en llengua francesa la revista "Annalesd'histoire économique et sociale", que segueix sent la font principal del corrent historiogràfic, juntament amb un gran nombre de llibres i monografies. L'escola ha estat molt influent en l'establiment del'agenda de la historiografia a França i en nombrosos altres països, especialment en relació amb l'aplicació i l'ús de mètodes científics socials en la història, l'èmfasi sobre la integració social mésque l'àmbit polític o diplomàtic, i per ser bastant compatible i acceptar la historiografia marxista.
L'escola s'ocupa fonamentalment d'un món "premodern" abans de la Revolució Francesa del 1790, ambpoc interès en els temes de més endavant. Els "Annales" han dominat la història social francesa i han influït en la historiografia a Europa i Amèrica Llatina. En la seua fundació, la revista vaincloure a preeminents autors i co-fundadors com Marc Bloch (1886-1944) i Lucien Febvre (1878-1956). La segona generació va ser encapçalada per Fernand Braudel (1902-1985) i Georges Duby inclòs(1919-1996), Pierre Goubert (1910 -), Robert Mandrou (1921-84), Pierre Chaunu (1923 -), Jacques Le Goff (1924 -) I Ernest Labrousse (1895-1988). Institucionalment, es van basar en la revista Annales el SEVPENeditorial, la Fundació Maison des sciences de l’homme (FMSH), i sobretot la 6a Secció de l'École Pratique des Hautes Etudes, tots a París. Una tercera generació va ser encapçalada per Emmanuel Le RoyLadurie (1929 -) i inclou Jacques Revel, [2] i Philippe Aries(1914-84) (que es va unir al grup el 1978). La tercera generació va insistir en la història des del punt de vista de les mentalitats.
Laquarta generació d'historiadors d'Annales, dirigit per Roger Chartier, clarament distanciat de l'estudi de les mentalitats, que havia caigut en desús a França en aquells moments, va substituir la...