L'ETICA

3.1 L‟ètica
3.1.1 El fet moral. Normes i valors.
La paraula „moral‟ deriva del llatí „mos’, que significa “costum”. En cada poble, com en
cada individu, existeixen multitud de costums que regulen la vida quotidiana. Per
exemple, el deure de respectar els grans, la prohibició d‟apropiar-se del que pertany als
altres o l‟obligació de complir les promeses. El conjunt d‟aquests costumsconstitueix la
moral d‟un poble o d‟un subjecte. En relació amb aquest significat etimològic, podem
definir la moral com el codi de normes que regulen l‟acció individual i col·lectiva de la
manera que es considera correcta. El contrari de moral, en el sentit que l‟estem utilitzant
aquí, seria immoral.
Acabem de veure que existeix una estreta vinculació entre moral i norma. Haurem
d‟aclarir acontinuació què s‟entén per norma moral. Per fer-ho compararem les normes
morals amb les normes jurídiques (lleis) i amb els usos socials:
-Els usos socials són establerts per un grup i no tenen caràcter obligatori. Es poden
referir a qualsevol aspecte de la vida quotidiana, per exemple: quin ganivet cal utilitzar
per menjar peix o com ens hem de comportar en un enterrament. L‟incompliment dels
usossocials no dóna lloc a sancions formalment fixades, encara que sí produeix
diversos graus de reprovació (des de la burla fins a l‟aïllament social).
-Les normes jurídiques o lleis, per la seva banda, les estableix l‟Estat. Això implica
que s‟inscriuen en el marc de les seves fronteres. Tenen caràcter obligatori, i a més
coactiu. Això vol dir que el mateix Estat s‟encarrega de fer-les complirimposant
sancions formals que castiguen el seu no compliment. Les normes jurídiques, per ser
reconegudes com a tals, han d‟estar recollides en un codi o document oficial.
-Finalment, tenim les normes morals. Com a normes que són, tenen caràcter
obligatori. Tanmateix, a diferència d‟altres tipus de normes, les morals no tan sols
exigeixen el compliment sinó una convicció interior del subjecte,les hem d‟assumir
com a pròpies de manera conscient i lliure. Són normes que anem interioritzant i que es
troben en la consciència de cadascú. Tot i que el seu incompliment no ocasiona una
sanció formal, acostumen a provocar un fort sentiment de culpa en la persona que no les
respecta.
Tota norma moral és l‟expressió d‟un valor. Així, per exemple, una norma com ara
“no has de matar” apel·laa un cert valor, el respecte per la vida.
Els valors impliquen preferències, anteposar alguna cosa a alguna cosa; als valors els
és intrínsec organitzar-se en una jerarquia. A vegades es parla de “l‟escala de valors”
d‟una persona, d‟una empresa, d‟una societat..., fent referència a allò que en cada cas es
considera més valuós o important: algú pot ser dóna més importància a l‟amor, al‟amistat, a la religió, a la posició social, a la vida, a la llibertat, a la felicitat, als diners,
a l‟honestedat... Sovint, la diversitat de valors pot donar lloc a conflictes.
En general, es pot dir que els valors orienten la nostra conducta, ja que tot el que fem
es basa en valors, i per tant pressuposa preferències, però també serveixen com a criteri
per jutjar. Els anomenats judicis de valor sónaquells en què el subjecte no es limita a
constatar un fet, sinó que es pronuncia o posiciona en relació amb ell, implicant-se.
Normalment jutgem com a bona o correcta una acció quan aquesta s‟adequa a la nostra
escala de valors.

3.1.2 Ètica i moral
Etimològicament parlant, l‟única diferència que trobem entre els termes „moral‟ i „ètica‟
és que el primer procedeix del llatí (mor) i elsegon del grec (ethos). Cadascú en la seva
respectiva llengua, feia referència als costums o maneres de fer propis d‟un individu o
d‟un poble. No obstant això, l‟ús va fer que el mateix llatí integrés la paraula „ethica’
amb un significat marcadament diferent del de „moral‟, que va ser el que va quedar en
principi establert, encara que molt sovint es confonguin.
Entre moral i ètica hi ha...