L'avantguarda en l'interiorisme


PERSISTÈNCIA DE L’AVANTGUARDA EN LA CULTURA CONTEMPORÀNIA
L’AVANTGUARDA I LES TENDÈNCIES DE L’INTERIORISME ACTUAL
El món de l’interiorisme, canviant en tendències com totes les modes, conté un sector que, clarament, ha heretat característiques que en el seu moment van ser innovacions aportades per l’art avantguardista a principis del segle passat.
El del present és un món globalitzat onles opcions de tot – en el seu sentit més ampli – es veuen magnament ampliades davant les creixents interconnexions entre els diferents llocs i àmbits del món, i per la facilitat d’accés a informació de tota mena. Resultes d’això, tant el gust dels “usuaris” com la pròpia oferta mobiliària s’han vist diversificats. Tot i així, encara que les propostes s’hagin obert a un ampli horitzó, hi ha treslínies estilístiques que s’han posicionat com a predominants: la rústica, la clàssica i la moderna. Prova comprovable de tal fet seria, per exemple, la casualitat que més que una web dedicada a les qüestions decoratives de la llar, classifiqui el seu contingut en aquests grups. La web de la cadena de tendes Kenay1 o la de l’empresa Mi Decoradora2, dedicada a l’assessoria del disseny d’interiors,serien exponents de tal. De les tres vies citades, la moderna és la que es caracteritza per ser d’inspiració avantguardista.
La presència de cada estil, pot ser més o menys freqüent i/o preponderant depenent de la zona de la llar que es tracti. Sens dubte algun, però, en els temps presents la sala d’estar és un dels territoris estrella on l’estil contemporani és el dominant; almenys tal és laimpressió en base de la present oferta general del mobiliari destinat als salons, i tenint en compte la tendència de les valoracions que un es pot trobar en revistes referents al tema. Així doncs, ja que la presència de les avantguardes en el món de l’estètica de la casa és una qüestió molt àmplia, d’ara endavant, el tractament de tal idea es concentrarà en el cas particular de les sales d’estar i almobiliari relatiu i vinculable a aquest espai.
Sembla ser que, cada tants anys, la inclinació visual de les nocions de bellesa de l’espai domèstic va variant lleugerament el seu rumb. Tot i així, en les darreries – i potser de manera més aguda en la propaganda destinada a les llars de gama alta – es promou un tipu de sala d’estar on la reminiscència de les aportacions del moviment holandés De Stijli de la Bauhaus alemanya és molt fàcilment identificable. Potser és que estem en un procés de recuperació dels seus valors.
En revistes i altres mitjans difusors d’exemples iconogràfics sobre com es podrien distribuir i ocupar les sales principals de les cases, no resulta gaire difícil distingir entre la varietat que es planteja, una tendència comuna en part de la seva oferta. En ella,normalment les inclinacions cromàtiques abracen una paleta de colors molt limitada: l’escala dels grisos. El blanc i el negre ho dominen tot. Els valors que els seguidors de De Stijl havien promulgat en el seu moment encara hi perviuen (vegeu Figura 1, 2, 3 i 4). De manera fidel a ells, la gran majoria d’exemples opten per unes formes que abracen la simplicitat geomètrica mentre que, per altra banda, en latextura dels colors tendeixen a plasmar unes superfícies de naturalesa plàstica.
També tenen altres característiques que es van fomentar a l’escola Bauhaus a inicis dels anys 20, quan una renovació del professorat (amb figures com Kadinsky o Moholy-Nagy com a novetats) va comportar l’inici d’una etapa on seria creixent la influència estilística del constructivisme rus. Tot plegat, en l’àmbit del’interiorisme això es plasmaria en la defensa d’una decoració austera i funcional, de clara inspiració industrial. Sense acabar de mostrar preferències severes cap a colors determinats, el que sí es valorava era el protagonisme cromàtic d’algun color concret. Totes aquestes característiques, com es pot apreciar, es compleixen en la modalitat de sala d’estar que s’està tractant. Els acabats...