L'Esser Huma

L’ÉSSER HUMÀ





























1. INTRODUCCIÓ


1. Definició general

L’antropologia és la disciplina que intenta conèixer què és l’ésser humà.

2. Tipus.

L’estudi de l’ésser humà es fa des de diferents punts de vista i, per tant, sorgeixen diferents tipus d’antropologia:
a) Antropologia cultural
b) Antropologia física
c)Antropologia filosòfica

1. Antropologia cultural

1. Objecte d’estudi.

Estudia l’evolució dels diferents grups humans en les seves estructures socials i en les seves produccions culturals, tot fent, a més, un estudi comparatiu entre ells. És l’anàlisi, doncs, dels seus coneixements, creences, costums, tradicions, tècniques, estructures de poder, relacions familiars, etc. Fa, endefinitiva un estudi dels seus diferents modes de vida.

2.2. El procés de socialització








2.2.1. Definició de cultura


Col·loquialment tendim a identificar cultura amb activitats d’oci relacionades amb l’art (musica, teatre, pintura...) però des d’una perspectiva antropològica el significat que entenem per cultura és molt més ampli:

“La cultura la composen les estructuressocials, polítiques i econòmiques; les elaboracions simbòliques com el llenguatge, l’art, la ciència i les tradicions ètiques i religioses; les accions humanes que actuen sobre el medi i sobre si mateixos així com una elaboració i producció de béns de consum”
En definitiva, totes les pràctiques que constitueixen LA FORMA DE VIDA D’UNA SOCIETAT.

El verb llatí colere significa conrear. Així,agrum colere significa conrear el camp, i vitem colere, conrear la vinya. De colere trobem cultum (forma supina del verb), i d’ella prové la paraula cultura, que en llatí originàriament significa agricultura. Així, agri culturae són les diverses formes de conrear el camp, i cultura vitium és el conreu de les vinyes. D’aquí procedeixen paraules com “viticultura”, “piscicultura”, “fruticultura”...L’adjectiu llatí cultus indica la propietat d’un camp de ser conreat. Originàriament, doncs, “cultura” volia dir agricultura, i “culte”, conreat. Aquell que conrea el camp, en té cura constantment. D’aquí que l’adjectiu cultus adquirís també el sentit de “tenir cura”, i s’apliqués a les accions amb què els sacerdots tenien cura dels Déus (culte religiós).
En l’època relativamentrecent s’introdueix l’ús vulgar de “cultura”, que la redueix a passatemps amb què les persones ben educades ocupen les seves estones de lleure: activitats com la lectura de novel·les, la visita d’exposicions de pintura i l’assistència a concert i representacions teatrals. Aquesta concepció superficial de la cultura fou posteriorment eclipsada –al menys en l’àmbit científic- per l’ús de que de laparaula cultura han fet des del principi els antropòlegs culturals. Quan els antropòlegs descriuen les cultures dels pobles que estudien, es refereixen tant a les seves tècniques agrícoles, artesanals i de transport, a la construcció de les seves cases i a la fabricació de les seves armes, a les seves formes d’organització social, les tradicions indumentàries, les creences religioses, els seuscòdigs morals, les formes de parentesc convencional, els seus costums, festes, passatemps.
La noció romana de cultura com agricultura i la noció vulgar de cultura com passatemps prestigiós queden així incorporades com a components parcials de l’actual noció científica de cultura, que avarca totes les activitats, procediments, valors i idees transmeses per aprenentatge social i no per herènciagenètica.
Les definicions antropològiques i biològiques de la cultura remarquen el seu caràcter social i adquirit, contraposat a allò congènit i innat, allò amb el què es neix. Precisament la forma natus del verb nasci (néixer) prové de la paraula llatina natura. La natura o naturalesa és allò que es té ja al néixer, allò congènit, és a dir, allò genèticament preprogramat i adquirit en el...