L'Òpera

L'òpera és un drama total o parcialment musicat que s'escenifica cantant amb acompanyament orquestral, i amb els elements escènics habituals del teatre que sovint va precedida d'una introduccióinstrumental o obertura.
Ha estat subdividida amb diversos tipos:
Òpera seriosa: gènere de l'òpera amb un tema més moralitzant però amb un final feliç. També s'anomena drama musical.
Òperesbufes: gènere de l'òpera que intenta ser més proper a l'home del poble.
Òpera de balades: gènere creat a Angleterra que posseïa forts elements satírics, que van anar cedint lloc a temes méssentimentals.
Òpéra comique francesa: gènere líric francès amb diàlegs parlats.
Singspiel: tipus d'òpera popular alemana o petita obra de teatre.
L'opereta: gènere musical teatral derivat de l'operabuffa.
En el Barroc l'òpera seriosa amb personatges de la història i la llegenda clàssica s'imposava més. Els recitatius i les àries determinaven el curs de l'òpera. L'orquestra constava d'unasecció de corda que de vegades es veia reforçada per un fagot. Més tard es van afegir oboès, flautes i trompes. També podien utilitzar-se instruments de metall. L'execució era dirigida des delclavicèmbal, sovint pel propi compositor.
L'òpera francesa és l'art de l'òpera cantada en francès i que es desenvolupa a França que té una de les tradicions operístiques més importants d'Europa, amb obres decompositors nacionals de la talla de Lully, Debussy i altres compositors, a més d'aportacions de molts compositors estrangers, com Rossini, Verdi i altres compositors.
A Anglaterra destaca HenryPurcell que va escriure la seva única òpera pròpiament dita, Dido and Aeneas que va ser estrenada l'any 1689 a l'antiga població de Chelsea, a Londres, en una època en què les òperes es caracteritzaventant per la dansa com per les seves àries.
A Itàlia destaca Vivaldi amb „Orlando furioso”, „La fida Ninfa”, „L'Olimpiade”, „Griselda” i „Bajazet” on reutilitza nombroses àries d'obres seves...