l'escanyapobres

La crisis existencial

Encara que no entenc massa bé, en que consisteix una crisi existencial t’explicare la serie de preguntes que em faig al llarg de la meva vida.

Tot va començar quan vaigtenir que repetir curs i canviar de escola. Al pricipi eran preguntes bastant sencilles i que no donava massa importancia, que vaig deixar que passessin. Pensava que amb el temps trobaria una solució apreguntes com “perque em passa això?”, “perquè no estic estudian el que m’agrada?” etc. Moltes d’elles les he anat oblidan amb el temps o perquè no eran importants, o perquè no tenian solució.D’altres perquè em feia por saber la veritat o perquè no volia saber-la.

Al llarg del temps ens fem preguntes d’aquest estil, algunes d’elles mai trobarem una solució raonable o que ens agradi, i lesdeixarem per impossibles, pero d’altres, estarem molt de temps buscan una solució que al final potser mai trobem i que ens faran passar epoques molt dolentes i perdre moltes coses que desprès ens penediremd’haver-les perdut, pero això, crec que és una de les coses que ens haurem de preguntar quan siguem més grans “A valgut la pena?”.

Encara que sembli al pricipi que aquestes preguntes no portaran acap solució que no sigui derrotista, al final ens donarem compte de que aquest tipus de preguntes són probablement el millor tipus d’interrogans que ens podem fer
al llarg de la nostre vida, perquèpoden sorgir respostes i reflexions molt bones, que ens serviran el llarg de tot el temps.

“Per què no es vol comprometre?” pot ser una de les preguntes que més ens poden importar al llarg del’adolescencia relacionades amb algú especial, això no vol dir que sigui la més importat de totes. Preguntes d’aquest tipus merèixen respostes per part de les dos persones i pensades de forma molt curosa.“Per que estic aqui?” és la pregunta que tothom es fa al llarg de la vida i que més mal de caps pot portar. La veritat es que jo de moment no he trobat la meva resposta.

Pero el més...