Èsquil; Autor Grec

Biografia

Èsquil va ser un dramaturg grec. Predecessor de Sòfocles i Eurípides, és considerat com a creador de la tragèdia grega

Èsquil va néixer a Eleusis, a l'Àtica, lloc en què se celebraven els misteris d'Eleusis. Pertanyia a una noble i rica família de terratinents. Al llarg de la seva joventut va ser testimoni de la fi de la tirania dels Pisistràtides a Atenes i va ser un dels«maratonians»: lluità a les guerres contra els perses a la batalla de Marató (490 aC), a la de Salamina (480 aC) i, possiblement, a la de Platea.
Alguna de les seves obres, com Els perses (472 aC) o els Els set contra Tebes (467 aC), són el resultat de les seves experiències de guerra. Va ser, també, testimoni del desenvolupament de la democràcia atenesa. En Les suplicants (490 aC), hom pot detectar laprimera referència que es fa al poder del poble i la representació de la creació de l'Areòpag, tribunal encarregat de jutjar els homicides. A Les eumènides (478 aC) troba suport la reforma d'Efialtes (462 aC), transferència dels poders polítics de l'Aeròpag al Consell dels Cinc-Cents. Va ser acusat d'haver revelat els misteris d'Eleusis, per la qual cosa va ser jutjat i absolt.
Viatjàa Siracusa, Sicília, convidat pel tirà Hièron, per al qual produí Les dones d'Etna, en honor a la nova ciutat d'Etna que aquest havia fundat, i va posar de nou en escena Els perses. Després de la representació de 'L'Orestíada (458 ac) va tornar a visitar Sicília, on va morir a Gela (456 aC-455 aC). Va tenir un fill, Eufori, que, com ell, va ser un poeta tràgic.
Escrigué 73 peces (algunes fonts les xifren en90), aconseguí la seva primera victòria en composició dramàtica el 484 aC, sent els seus rivals Pratines, Phrynichos i Choerilos d'Atenes. Només va ser vençut per Sòfocles l'any 468 aC. De la importància de la seva obra, en dóna fe el fet que es permetés que les seves obres fossin representades i presentades a l'agó (certamen) els anys posteriors a la seva mort juntament a les dels dramaturgs vius;un honor excepcional, ja que era costum que les obres dels autors difunts no es poguessin presentar a l'agó. De tota la seva obra només es conserven set peces, sis d'elles premiades, i substanciosos fragments d'altres tantes.
Malgrat la importància de la seva obra, al seu epitafi Èsquil no va ser recordat com a poeta o dramaturg, sinó pel seu valor a la batalla de Marató.

Obra
Aspectesgenerals
Èsquil gaudia realitzant trilogies lligades; els primers tres drames d'una seqüència de quatre dramatitzaven episodis consecutius del mateix mite i el drama satíric que seguia contenia una història relacionada amb aquests. En la presentació als concursos es representaven tres tragèdies a més d'un drama satíric (per trencar tensió). Rere la seva època, la trilogia lligada va romandre com aopció ocasional, mentre que moltíssimes posades en escena consistien en quatre drames independents.
Els perses (472 aC), Els set contra Tebes i Les suplicants són drames de dos actors, ja que va ser Èsquil qui va introduir el segon actor en escena, disminuint la intervenció dels cors i fent possible el diàleg i l'acció dramàtica. Els diàlegs principals són fonamentalment entre personatges i cor ambuna gran varietat d'esquemes estructurals i un ritme d'acció més aviat lent. Aquest és un dels trets principals de l'arcaisme del teatre d'Èsquil. A L'Orestíada (Agamèmnon, Les coèfores i Les eumènides), Èsquil disposa d'Skene, d'Ekkylkema, de Mechane i d'un tercer actor, com veiem a l'escena de l'Agamèmnon en què apareixen en un agó Agamèmnon i Clitemnestra, sent-hi present, ensilenci, Cassandra.
L'interès central dels drames d'Èsquil es troba, principalment, en la situació i en el seu desenvolupament, més que en els personatges. El personatge que ha estat més treballat per l'autor és Clitemnestra en 'L'Orestíada. Els cors esquilis gairebé sempre gaudeixen d'una personalitat forta i peculiar, les seves paraules, juntament amb la música i la dansa, contribueixen a cridar l'atenció...