Àcid-Base

ÀCID-BASE

* Conductivitat electrolítica: quan la concentració de ions en una solució augmenta, també augmenta la conductivitat ja que el corrent elèctric es transporta mitjançant ions en solució.

* Electròlit: Substància que, fosa o dissolta en un solvent ionitzant, es dissocia donant ions produint un medi elèctricament conductor.
|

* Svante August Arrhenius (1859-1927):químic suec, un dels fundadors de la química moderna.
Va ser rector de la Universitat d’Estocolm i director de l’institut de química física de la fundació Nobel. Va establir la teoria de la dissociació iònica dels electròlits en solució diluïda per la qual va rebre el premi Nobel de Química del 1903. Va treballar en la determinació de la força dels àcids i l’estudi de la tensió superficial il’osmosi a més d’altres camps com l’astrofísica i la bioquímica. Alguns dels seus escrits més famosos són: Manual de teoria electroquímica (1900), Manual de física còsmica (1903), Teories de la química (1906), Química immunològica i L'esdevenidor dels mons (1907).

* Ió oxoni o hidroni: Nom de l'ió H3O+, derivat de la coordinació d'un protó sobre l'oxigen de l'aigua. Existeix en les solucions aquosesdels àcids, fortament associat amb altres molècules d'aigua.
|
* Ió hidròxid (OH-): resulta de la combinació d’un òxid amb aigua. Quan s’uneix amb un metall forma compostos anomenats hidròxids, també coneguts amb el nom de bases.

* Johannes Nicolaus Brönsted (1879-1947): Químic danès. Tenia el grau d’enginyeria química i el doctorat en física. Va exercir de professor en laUniversitat de Copenhaguen. Durant la Segona Guerra Mundial es va oposar als nazis i va ser escollit al parlament danès de 1947. Va treballar en el desenvolupament de la teoria de l’activitat química i de la teoria sobre el comportament d’àcids i bases.

* Thomas Martin Lowry (1874-1936): físic i químic anglès. Interessat majoritàriament en la química orgànica. Va estudiar amb Henry Armstrong i vatreballar amb Brönsted en la teoria d’Arrhenius que van formular el 1923.

* Fenolftaleïna: indicador àcid-base. És incolora si es troba en pH inferiors a 8,2 i rosa fúcsia si està en pH superiors a 10.

CONCEPTE D’ÀCID-BASE

* Definició segons Arrhenius:

ÀCID: substància química que conté hidrogen i que, al ser dissolta en aigua produeix una concentració de ions hidrogen o protons(H+).

Per exemple: H2SO3 → HSO3- + H+ → SO3-2 + 2 H+

BASE: substància química que conté grups OH i que en dissolució aquosa és capaç de produir ions oxidril (OH -).

Per exemple: NaOH → Na+ + OH-

Va ser la primera teoria que suggeria la causa de les propietats comunes d’àcids i bases però van sorgir algunes dificultats:

1. Només era vàlida en solucions aquoses i no tenia encompte el procés de solvatació: en dissolució aquosa l’ió H+ no existeix ja que al ser d’un radi petit i no tenir electrons es solvata* amb molta facilitat i s’associa a la molècula d’aigua formant l’ió hidroni: HCl + H2O → Cl- + H3O+

*Solvatació: En una solució, fenomen consistent en la interacció de solvents polars amb ions o molècules de solut mitjançant forces atractives ió-dipol odipol-dipol.

2. Hi ha substàncies que no tenen grups OH – i són capaços de comportar-se com les bases com per exemple l’amoníac: NH 3 + HCl →NH 4 Cl

3. Només descrivia compostos iònics.

* Definició de Lowry i Brönsted:

ÀCID: substància química que tendeix a donar protons a una altra

BASE: substància química que tendeix a captar els protons cedits per un àcid.

Aquesta teoria contempla lapresència d’hidrogen en l’àcid però ja no és necessari que el medi sigui aquós i considera les bases que no tenen ions OH- . En forma d’equació química s’indica:

àcid (1) + base (2) ――> àcid (2) + base (1)

En aquesta equació es constitueix un equilibri (determinat per una constant d’acidesa o basicitat). La reacció té lloc en la direcció en la que l’àcid i la base més forts reaccionen...