05diftongstriftongshiats

58

GRAMÀTICA DE LA LLENGUA CATALANA

d ) Adjunció de codes. Els segments que han quedat sense sil·labificar
s’incorporen a la coda de la vocal precedent i es formen síl·labes travades: aspre, ins tant.
En el domini de mots en contacte es poden produir certes
resil·labificacions, ja que en aquest àmbit també actua la regla d’incorporació
de consonants prevocàliques. Consegüentment, si en unaseqüència un mot
acaba en consonant i el següent comença per vocal, la consonant final del
primer mot es resil·labifica com a obertura de la vocal del mot següent: els
avis, tots alhora, bolígraf antic, vell amic, trist anunci. Si aquesta consonant
és fricativa o africada, aleshores es pronuncia sonora: el[z] avis, to[dz] alhora,
bolígra[v] antic (cf. § 7.1).
Els fenòmens de sil·labificació iresil·labificació assenyalats permeten concloure que
l’obertura preval sobre la coda i que, en general, les síl·labes sense obertura són més
marcades, o més anòmales, que les síl·labes amb obertura. Com veurem en l’apartat
següent, aquestes diferències de marcatge també poden provocar modificacions entre
vocals en contacte.

5. ELS DIFTONGS, ELS TRIFTONGS I ELS HIATS
La successió de dues vocals pertanyentsnecessàriament a síl·labes
diferents constitueix un hiat: obe ir, cli ent, te atre, ide a.
Un diftong és la successió, dins una mateixa síl·laba, d’una vocal, en
posició de nucli sil·làbic, i d’una consonant gradual, en posició de marge ([j]
o [w], que són representades, respectivament, per les grafies vocàliques i i u):
reina, iogurt. Un diftong és creixent quan la consonant gradual precedeix elnucli vocàlic: gual, iode. En canvi, és decreixent quan la consonant gradual
segueix el nucli vocàlic: aire, auca. Quan una vocal és precedida i seguida
d’una consonant gradual i tots tres segments s’integren en la mateixa síl·laba,
ens trobem davant un triftong: creieu, Alguaire, guaitar, adeqüeu.
Convé notar que, en posició d’obertura sil·làbica, la consonant gradual té un grau
d’articulació méstancat que en altres posicions, de manera que hom pot arribar a assimilar
el diftong que té aquestes característiques amb la combinació de consonant prototípica
seguida de vocal. En aquesta gramàtica no distingirem entre els diversos graus d’articulació
i usarem en tots dos casos tant el terme genèric de gradual com les transcripcions
corresponents.
El caràcter marcat de les síl·labes senseobertura i la tendència a evitar aquest tipus de
síl·labes expliquen diversos fenòmens de sil·labificació o d’inserció de segments
consonàntics que eviten els hiats; concretament:
a) La formació de diftongs a partir de vocals en hiat. Aquest fenomen es pot
exemplificar històricament a partir de formes com ara creia o feina, procedents de les
formes hiàtiques antigues (i dialectals) creïa i faena. Lamateixa tendència es constata en la

ESBORRANY PROVISIONAL

FONÈTICA I FONOLOGIA

59

llengua actual, ja que una part dels mots que tradicionalment presentaven hiat amb vocals
altes i àtones se solen pronunciar amb diftong, sobretot en la parla ràpida o en el llenguatge
espontani. Aquest tipus de pronúncia, per exemple, és general en mots com ara gràcia o
atenció.
b) La fusió de dues vocals àtonesidèntiques, sobretot si la primera pertany a un prefix
bisil·làbic: antiincendis, microorganisme, ultraambiciós. En aquests casos, la fusió alterna
amb una pronúncia amb allargament vocàlic en elocució lenta o estils acurats de parla.
c) L’addició, espontània i no recomanable, de segments consonàntics antihiàtics en
casos com ara ideia per idea, dugues per dues o ravó (o rauó) per raó.

5.1. ELSDIFTONGS DECREIXENTS
Com a regla general, la i i la u tendeixen a formar diftong decreixent amb
la vocal que les precedeix (quadre I.9).
QUADRE I.9

Diftongs decreixents
Estructura

vocal + [j] en síl·laba tònica

Exemples
aigua, Eina, feina, reina, almoina, buit,
Ardanui

vocal + [j] en síl·laba àtona

aigüera, Aitona, feiner, almoiner, buidar

vocal + [w] en síl·laba tònica

blau, peu, creu,...