acontecimientos sociales



Leibniz
Descartes coincidia amb Leibniz en l'aspecte de remarcar el valor i el poder de la raó amb la qual podem explicar les coses, però tenien algunes diferències en la seva forma de pensar. Leibniz creia que el concepte cartesià està sota qüestions subjectives de poca confiança i deia que a la veritat arribem per mitjà d'una deducció racional.
Els principis de Leibiniz
Leibniz deiaque tota veritat havia de ser provada de manera racional . Ens assenyalen que els principis fonamentals són: el d'identitat i el de contradicció , se'n deriva el de raó suficient i d'aquest últim es deriva el d'identitat dels indiscernibles .
Els principis lògics constitueixen la força que ens porten d'una veritat a una altra i també a construir llargues construccions racionals .
Leibniz diu queels principis ens porten a la raó . La raó al començament és opaca en si mateixa , però gràcies a l'activitat reflexiva som capaços de tenir consciència dels principis del seu funcionament . Amb referència a això ens diu que l'experiència constitueix l'ocasió de la reflexió , és a dir , encara que per mitjà dels sentits puguem reflexionar , el descobriment dels principis de la raó no depèn delssentits . Els principis de la raó estan en la mateixa raó però també en molts altres continguts . Els principis d'identitat i contradicció justifiquen les essències dels éssers. Tots els principis, el sistema racional de l'univers i la consistència del món es fonamenten en l'enteniment .
Monadologia
La doctrina de l' mònada , anul · la la distinció prevista per Descartes respecte a l'extensió i elpensament i proposa una multiplicitat infinita en l'univers . Es dirà doncs que , havent múltiples substàncies compostes , cadascuna d'elles es compon , d'altres substàncies .
"Cada porció de la matèria pot ser concebuda com un jarídn ple de plantes i un estany ple de peixos . Però cada branca d'un a planta, cada membre d'un animal , cada gota dels seus humors , és encara un jardí o un estany ... "






Leibniz critica el concepte cartesià de " cos" o substància corpòria . Postula , en canvi , que les substàncies compostes són divisibles . No obstant això , aquesta divisibilitat no és infinita , en arribar als seus últims elements o parts ja indivisibles , ja no hi ha extensió, ni figura , ni divisibilitat . Aquests elements simples són també substàncies ( àtoms de la Natura) ,és a dir unitats : mònades .
Les mònades són doncs , forces primitives , simples , inextensas i impenetrables i per tot això , l'activitat és interior i " anímica " . Es podria dir doncs , que tota mònada és un " ànima" , encara que en la majoria de les mònades la percción no és conscient perquè hi ha una multitud de petites percepcions i un estat general de " embotiment " . La consciència(juntament amb la sensació i memòria ) apareixerà en els animals i en l'home , hi haurà més la raó i l'autoconsciència .
Como todo filósofo racionalista, Leibniz aspira a la verdad del conocimiento y a un método que permita el acceso a todos los demás.
Medio siglo posterior a Descartes, conoce el pensamiento de éste, y en lugar de basar la certeza en el subjetivismointrospectivo de la conciencia, lohace a partir de la evidencia que muestra la estructura lógica de las proposiciones verdaderas.
Leibniz parte de las proposiciones analíticas, aquellas en las que el predicado ya está contenido en el sujeto. Este es el caracter de las proposiciones matemáticas del tipo: "Todo triángulo equilátero es equiángulo". Se basan en el principio lógico de identidad o no contradicción
Todas estasproposiciones analíticas constituyen las verdades de razón. Pero junto a ellas existen las verdades de hecho. Son todas las verdades de las ciencias que se basan en la experiencia. El predicado no está incluido en el sujeto. Son proposiciones sintéticas. No se imponen por sí mismas como las verdades de razón, sino que su verdad tiene que ser confirmada por la experiencia que es un conocimiento limitado ...