Adolescents i dificultats socials a l escola

ADOLESCENTS I DIFICULTATS SOCIALS A L’ESCOLA
Document coordinat per Jaume Funes i Fina Rifà febrer del 2000 núm.

13

Autors:

Document coordinat per Jaume Funes i Fina Rifà .

Edició:

Fundació Jaume Bofill Provença 324 - 08037 Barcelona Tel. 93 458 30 04 – 93 458 87 00 Fax 93 458 87 10 – 93 458 87 08 A/e: fbofill@fbofill.org

finestra oberta / 13

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ PART I:CONSIDERACIONS PRÈVIES: PERVERSIONS DE L’ESO O LA RENÚNCIA A L’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA 1. PER A TOTS ELS NOIS I NOIES ADOLESCENTS? 2. ALGUNES CONSIDERACIONS I PROPOSTES DE MILLORA DES DE L’ESCOLA PART II: ESTRATÈGIES D’ATENCIÓ EDUCATIVA NO ESCOLARS ALS ADOLESCENTS AMB DIFICULTATS 1. EL DISSENY D’ITINERARIS INDIVIDUALITZATS I EL SEGUIMENT I ACOMPANYAMENT EDUCATIU: DUES IDEES BASE DE TOTES LESACCIONS. 1.1. El disseny d’itineraris individualitzats 1.2. L’acompanyament i el seguiment, l’altra peça del binomi 2. EXPERIÈNCIES EN ÀMBITS DE TREBALL ESPECÍFICS 2.1. Recursos formatius alternatius. 2.2. Recursos de reforç escolar i extraescolar 2.3. Redefinició dels programes de prevenció i control de l’absentisme. 2.4. Programes de suport als IES 3. EL TREBALL EN XARXA: UNA ESTRATÈGIA I UNA MANERAD’ARTICULAR ELS RECURSOS EN UN ÀMBIT TERRITORIAL 4. ELS NOIS I NOIES QUE NO SEGUEIXEN DE CAP MANERA. PRIMERES NOTES SOBRE LES UEE 4.1. Experiències úniques amb casos semblants 4.2. Interrogants bàsics que encara no tenen resposta

7

13 14 15

17

17 17 19 21 21 24 26 28

31

33 33 34

finestra oberta / 13

PART III: L’APLICACIÓ DE LA REFORMA EN MEDIS SOCIALS DESAFAVORITS IL’ATENCIÓ ALS ADOLESCENTS EXCLOSOS AGRAÏMENTS 1. L’APLICACIÓ DE LA ESO EN MEDIS SOCIALS DESAFAVORITS: ÀMBIT DE LA RECERCA 1.1. Medi social i territori 1.2. Planificació educativa i relació escolaterritori: diversitat de centres i diversitat d’alumnes 1.3. Joves de medis socials desafavorits en dificultat. El col· lectiu de referència 2. L’ATENCIÓ ALS ADOLESCENTS AMB DIFICULTATS EN EL MARC DE L’ESO 2.1.Pràctiques exclusivament escolars 2.2. Pràctiques “mixtes” amb col· laboracions externes 2.2.1. Experiències en les quals la intervenció externa no implica canvis importants en l’organització i funcionament del centre 2.2.2. Experiències en les quals la intervenció externa implica canvis en l’organització i el funcionament del centre així com en els temps i els espais educatius 2.3. Pràctiquesexternes d’escolarització compartida: les Unitats d’Escolarització Externa (UEE) 3. ESTUDI DE CASOS 3.1. Criteris de selecció de les experiències 3.2. Breu descripció de les experiències 3.2.1. IES Celestí Bellera 3.2.2. IES Escola Industrial 3.2.3. IES Pau Claris 3.2.4. IES Enric Borràs 3.2.5. Associació d’Atenció al Menor MAIN 3.2.6. Centre L’Esclat

39 39 40 40

43 45

48 49 57

57

5758 63 64 66 66 66 67 68 69 71

finestra oberta / 13

4. REFLEXIONS PER AL DEBAT. CONCLUSIONS I PROPOSTES 4.1. Reflexions d’àmbit general 4.2. Reflexions relatives a les diferents modalitats de recursos i estratègies 4.2.1. Les Unitats d’Escolarització Externa 4.2.2. Les Unitats d’Adaptació Curricular (UAC) 4.2.3. El treball en xarxa en el territori 4.2.4. La diversificació de recursos per al’atenció a la diversitat. Personalització i adequació del currículum 5. BASES PER A L’ÈXIT DE LES EXPERIÈNCIES NOTES

73 75 80 80 86 90

93 96 98

finestra oberta / 13

INTRODUCCIÓ
Com i per què neix aquest document Des de les Fundacions Jaume Bofill i Serveis de Cultura Popular, i dins la seva línia de treball sobre millora de l’educació, es va posar en funcionament durant el curs1997-98, un grup de treball per al debat, la reflexió i l’intercanvi al voltant “d’experiències alternatives per a l’atenció educativa dels adolescents amb dificultats”. Aquest grup de treball estava format per persones vinculades a les entitats i als equips de serveis socials i educatius municipals següents: Associació MAIN, Casal dels Infants del Raval, Aula-Taller Cruïlla, C asal Infantil i...