Aferrament

L'aferrament

M.Carme Vila Llovera
Psicòloga del SAP
Servei d'Atenció i Prevenció Psicopedagògica Municipal


Com respons quan el teu fill vol estar aprop teu?
Què passa quan se sent inquieti necessita ser confortat?
Com reacciones quan el teu fill plora, està rabiós, quan pateix o té por...

Quan naixem depenem completament d'algú que ens cuidi per sobreviure. La primera persona queens proporciona aliment i benestar sol ser la mare i és amb ella que es crea la primera relació d'aferrament. La mare i el fill experimenten una conexió íntima que fa que el bebé se senti segur.
Elsentiment de seguretat del nen es forja a partir de les experiències repetides de connexió amb les principals figures d'aferrament.
L'aferrament segur només es pot desenvolupar quan el nen manté unacomunicació emocional coherent, sintonitzada i contingent amb els seus pares o d'altres cuidadors Això li aporta experiències de conexió, comprensió i protecció, especialment en els moments de majornecessitat emocional, que li permetrà desenvolupar-se i explorar el món que l'envolta.

Els pares però, no sempre poden proporcionar als seus fills aquestes experiències de connexió i seguretat,sovint degut a que ells mateixos han patit experiències traumàtiques o que encara no han entès el que van haver de fer per suportar aferraments insatisfets.
Quan els pares se senten esgotats i elscosta reiteradament atendre les necessitats del seu fill, aquest desenvolupa un aferrament evitatiu que farà que sovint fugi de la conexió emocional per por a ser rebutjat.
De vegades la connexió ambels pares és inconstant, algunes vegades els pares no estan disponibles i d'altres poden mostrar-se invasius. Això genera un aferrament ansiós i insegur perquè el nen no sap mai si podrà comptaramb el seu suport.
Quan la conducta dels pares és una font de desorientació i temor, el nen pot desenvolupar un aferrament desorganitzat i això al portarà a una paradoxa, donat que el seu sistema...