Alimentacó I Cultura

1. RESUM I PARAULES CLAUS

En aquest treball anem a presentar dues famílies, en la seua faceta relacionada amb l’alimentació: horaris, tipus de menjars, rols, tasques...
A través d’una entrevista realitzada a dos membres de cadascuna, anem a obtenir una visió dels aspectes més característics que ens interessa avaluar: d’una, cóm és el tractament alimentari d’una persona amb intolerància a lalactosa; i de l’altra, com es cuina i què es consumeix en una família on hi ha unes normes dietètiques i unes pautes que venen marcades per un naturòpata i on, a més, es recorre amb freqüència a l’alimentació per encàrrec.

El tractament de les dades a partir de l’entrevista semidirigida i les fitxes d’unitat domèstica i la de registre setmanal, ha sigut amb l’objecte d’establir una relacióentre les diferencies i semblances entre les dues famílies. D’aquesta manera hem evidenciat que, no sols l’alimentació, sinó que també en tot allò que l’envolta, està sotmesa a una sèrie de factors que la fan única i diferent en cada família, ja que a sovint tendim a pensar que la dinàmica de la nostra llar pel que fa a alimentació, aprovisionament, etc, és la mateixa que en la resta.

2.INTRODUCCIÓ

En aquest apartat anem a tractar els temes que ens han despertat interès i que més han estat destacats al llarg de l’estudi de les famílies. Com a referència, hem elegit el llibre ‘ALIMENTACIÓ I CULTURA. Perspectivas Antropológicas’ dels autros Jesús Contreras Hernández i Mabel Gracia Arnáiz.

En primer lloc, volem exposar un fet que ens crida l’atenció en la família Quijal, i que estracta a l’obra citada en l’apartat de “discrepàncies entre els discursos i les pràctiques”. Aquesta família te coneixements sobre aliments i les seues propietats i afirma que té molta cura a l’hora de la preparació dels menjars, tenint molt en compte la salut. En canvi, la realitat és que molt a sovint deixen de costat aquesta premissa, a favor d’una alimentació basada en menjar per encàrrec.“En general existeixen unes creences prèvies conformant els nostres criteris sobre el que és correcte i incorrecte des del punt de vista nutricional, el que és recomanable o no per a la salut (...) que condicionen sense dubte les respostes a l’hora d’expressar aquelles coses que realment mengem. Aquest conjunt de valors afecta a la categorització que les persones fan dels aliments: hi ha aliments méso menys sans, quantitats més o menys apropiades, formes de preparar-los més o menys adequades, etcètera. En aquest sentit l’observació directa i prolongada de les situacions que envolten el consum d’aliments i la descripció minuciosa del comportament alimentari quotidià en les seues diferents manifestacions”

Un altre aspecte que considerem rellevant és l’assignació de rols. En el cas de lesnostres famílies es dóna el cas de la tradicional “ama de casa”. La dona és la gestora i responsable de totes les activitats relacionades amb l’alimentació, malgrat que tenen el seu treball remunerat fora de la llar.
“Segons diferents constatacions empíriques podem generalitzar que les dones han sigut i són, etnogràfica i històricament (...) les responsables de l’alimentació quotidiana,especialment en relació amb les tasques d’aprovisionament i preparació de menjars”.
“Nombroses dones continuen responsabilitzant-se de l’aquisició i preparació de menjars domèstics, malgrat que són asalariades a temps complet”

A més no s’abandona el clixé de que les mares són les responsables de que la família duga una dieta saludable i adequada, és a dir, el rol la “mare nutridora”:
“(...) ésl’obligació femenina de nodrir als diferents membres del grup, d’oferir-los, a través de les pràctiques alimentàries, els aliments llestos per a consumir”

L’home per la seua part adopta el rol de “Xef”, en el cas de la família Català:
“En les societats on apareix una cuina diferenciada, el rol de cuiner -el xef- és masculí”


És destacable, que les dues famílies tenen una preocupació per...