alumne

Unitat didàctica

L’inici d’una
vida humana
De la fecundació
al naixement

David Bueno i Héctor Ruiz

L’aventura de la vida comença amb la fecundació: la fusió d’un
oòcit matern amb un espermatozoide patern que dóna lloc a una
única cèl·lula: el zigot. Tanmateix, que es produeixi la fecundació
no és garantia d’embaràs. El petit embrió format haurà de superar
encara molts entrebancssi vol acabar convertint-se en un fetus i
finalment, un nadó. Però com és possible que una única cèl·lula
es converteixi en un nadó? Com és possible que tots nosaltres
comencéssim aquesta aventura sent aquella minúscula cèl·lula?
En aquesta unitat didàctica aprendrem tots els passos que
s’esdevenen des de la fecundació fins al naixement del nadó
humà, descobrint els mecanismes que regeixenla construcció (el
desenvolupament) d’un ésser humà des de la cèl·lula ou fecundada
a l’organisme autònom, preparat per abandonar l’úter matern.
Tractarem el debat cietífic i social que suposa la utilització de
cèl·lules mare embrionàries en medicina regenerativa i aprendrem
en què consisteix la fecundació in vitro.

Una mica d’història
Moltes persones senten una gran fascinació peldesenvolupament embrionari humà,
probablement per entendre el seu propi origen biològic i el dels seus fills. De fet, durant
pràcticament tota l’existència hu-mana, tenir fills ha estat garantia de supervivència pels
pares i els components del grup familiar. I encara és així a molts indrets del planeta.
Un dels documents més antics on es descriuen els
embrions humans va ser escrit en sànscrit l’any1416
abans de la nostra era. Més d’un mil·lenni després, a
la Grècia clàssica, Aristòtil i Hipòcrates també es van
interessar pels embrions humans, i fins i tot a la Bíblia i a l’Alcorà s’hi troben algunes referències. Una
de les descripcions antigues més acurades de la morfologia dels fetus humans la va fer Galè, un metge
grec resident a Roma, l’any 100 de la nostra era.
Després de Galè noes coneixen més estudis fins
el segle XV, en el qual el polifacètic Leonardo
da Vinci va mesurar el creixement dels embrions
humans i va dibuixar molt acuradament la posició del fetus dins l’úter matern. Al segle XVI
Fabrici d’Aquapente, anatomista i cirurgià italià,
va escriure un excel·lent tractat d’embriologia
humana, De Formatu Foetu, il·lustrat amb
dibuixos molt realistes, però no vadescriure els
embrions primerencs, massa petits per ser observats a simple vista.

Leonardo da Vinci va dibuixar molt acuradament la posició del fetus dins l’úter matern

La invenció del microscopi va representar una autèntica revolució en els estudis d’embriologia, ja
que per primer cop es van poder observar els embrions primerencs. Així, al 1683, Leeuwenhoek,
òptic i naturalista holandèsque construïa els seus
propis microscopis, va escriure: «els fetus humans
de la mida d’un pèsol ja tenen totes les seves parts».
De fet, Leeuwenhoek va creure observar humans
perfectament formats a l’interior dels espermatozoides. Aquesta observació carregada de molta imaginació va inspirar la teoria del preformisme, segons
la qual, el desenvolupament consistia únicament en
el creixementdel petit humà que hi havia dins els
espermatozoides, amb l’ajut dels nutrients i la protecció que proporcionava la mare.

Leeuw
enho
re obs
fectam
ervar ek va creu
ent fo
huma
esperm
rmats
ns p
atozo
a l’in
ides.
però,
terior erés
A
d
Algun obra de Ni quest dib els
klass
uix,
s fins
Ha
amb
barre i tot el d rtsoeker.
ib
t de d
ormir uixaven
!

Començant un projectede vida: la fecundació
La fecundació és la unió d’un oòcit i un espermatozoide. En els humans, com en la resta de
mamífers, es produeix dins l’aparell genital femení, concretament en un conducte anomenat
trompa de Fal·lopi. La trompa de Fal·lopi connecta l’ovari, l’òrgan que produeix els oòcits,
amb l’úter, l’estructura on s’implanta l’embrió
durant la gestació. Durant l’ovulació, un dels...