Alzheimer

Proves de teràpia d’Alzheimer en models murins
Article: Singer et al. Nature Neurosci 8:1343-1349 (2005)

Aura Capdevila
Gemma Tell
Andrea Izquierdo

Alzheimer
1907 , Alois Alzheimer
Malaltia neurodegenerativa: pèrdua de neurones i sinapsis en
el còrtex cerebral i regions subcorticals  atròfia de les
regions afectades i pèrdua de massa cefàlica

Símptomes:
Primera Etapa:
D’1 a 3anys: Símptomes  Pèrdua de la memòria, desorientació en
el temps i espai, trastorns del llenguatge ( falta de vocabulari ),
trastorns de la personalitat ( deixadesa, apatia, irritabilitat )

Segona Etapa:
De 2 a 10 anys: Símptomes  Memòria antiga, més desorientació,
impossibilitat de realitzar càlculs, apràxia ( moviments
automàtics )

Tercera Etapa:
 De 8 a 12 anys: Símptomes Depressió, ansietat, incontinència
urinària i rectal, majors trastorns del llenguatge, trastorns
motors, confusió, major desorientació. El pacient no es pot
valdre per si mateix

· Mort entre 2 - 15 anys des de l’aparició

Fig. 1 y 2: PET-CT (Positron emission tomography)
en cervell normal i en Malaltia d’Alzheimer

Etiologia
- Causes múltiples, no completament descobertes
- Edat factor derisc evident
- Factors ambientals  fertilitzants, pesticides, tabaquisme
- 85% dels casos esporàdica
- 1-15% dels casos hereditària ( malaltia d’alzheimer d’inici temprà )
Es consideren 3 hipòtesis principals:
· Trastorns metabòlics: Hiperglicèmia i resistència a la
insulina
· Dèficit d’acetilcolina ( actua en processos de memòria i
aprenentatge): menor producció
d’acetilcolintransferasa
deteriorament de l’activitat
colinèrgica

· Acumulació de proteïna β-amiloide i/o tau

Plaques senils

Acúmuls neurofibilars

Factors genètics
- Hereditària per transmissió autosòmica
dominant d’alteracions en els cromosomes :
· 1 (presenilina 2)
· 14 (presenilina 1)
Mutacions
· 21 (proteïna precursora
Amiloide  APP)

Polimorfisme

Cèl·lules més sensibles a
l’apoptosis· 19 ( apolipoproteïna E  al·lel ε4)
· Gen de la α-2 macroglobulina
· Gen del receptor de VLDL
· Gen de la ubiqüitina

Lligament de l’Alzheimer amb el cromosoma 21
Afectats de Síndrome de Down pateixen de lesions
neuropatològiques similars a les de l’alzheimer
La triple dosis del gen APP produeix major quantitat
de la proteïna i aparició inicial de β-amiloide (no
detectable encervells normals)

Epidemiologia
Población general

Deficiencia sin Síndrome de Down

Deficiencia con Síndrome de Down

0- 10%
10-25%
20-55%
1%
3%
6%
9%
23%
40%
69%

De los 60-69: 30-75%

Diagnòstic
Pre mortem:
- Historial familiar i observació clínica basada en les
característiques neurològiques i psicològiques
(criteris NINCDS-ADRDA)
- Diagnòstic d’exclusió
- Provesd’imatge cerebral (PET,TAC, RNM)
- Anàlisis de sang i orina
- Punció lumbar si es creu que hi ha infecció del SNC

85% de certesa
Post mortem
- Proves histològiques sobre teixit cerebral on trobem:
· Acumulació de β-amiloide ( plaques senils) de
localització extraneuronal
· Acumulació de desfets neurofibrilars (acúmuls
neurofibrilars) de localitació intraneuronal
· Pèrdua de neurones i lesseves unions sinàptiques
· Altres alteracions com modificacions vacuolars de
neurones.

les

Tractament
No hi ha cura  Reducció de la progressió i dels seus
símptomes
Tractament farmacològic:
· Inhibidors de l’acetilcolinesterasa (símptomes
lleus - moderats)
· Anatagonistes dels receptors NMDA (símptomes
moderats-greus)

Augment desmesurat de les concentracions de calci
intraneuralindueix l’activació d’una gran varietat de
compostos neurotòxics  mort neuronal
Tractament psicosocial (combinat amb el farmacològic):
· Orientats cap el comportament, les emocions, la
cognició i l’estimulació de les àrees sanes.

APP (Proteïna precursora amiloide)
-Proteïna transmembrana
-SNC
-Funció poc coneguda
· Unió a altres proteïnes en la superfície cel·lular
· Permet unió...