Anàlisi i comentari dels capítols 2 i 3 de lka Bhagavad Gita

1. Anàlisi i comentari del segon i tercer capítol del Bhagavad Gita.

Contextualització de la Bhagavad Gita .

La B.G. pertany a la Itihasa del Mahabharata , del qual està considerada la part més important, i que tracta d’una encarnació de Vishnu, Krishna, en diàleg amb Arjuna, en els moments previs a la batalla de Kurukshetra (camp dels kuru). Batalla que la protagonitzaran dos clansgermans, els kuru i els pandava, durant 18 dies, en la lluita pel tro de Hastināpura.

Contextualització dels caps. 2-3.

Arjuna, del clan dels pandava, fill de Pandu (que era el fill menor de Hastināpura), apareix entristit i inundat pels dubtes en el moment precís de la batalla contra els kuru , fins al punt que la descripció del desànim d’Arjuna acaba –en el capítol primer- amb el rebuig de l’arci les fletxes i l’acció de romandre assegut en el seu carruatge de batalla . Aquest desencís d’Arjuna apareix en relació a la percepció dels seus familiars, pares, avantpassats, mestres, oncles, fills, germans, néts, sogres i amics en ambdós exèrcits . Arjuna no vol ser responsable de la matança i de les seves conseqüències, abans prefereix morir sense lluitar . Així ho expressa el seu diàleg ambKrishna, que pròpiament, s’enceta a partir de la desolació d’Arjuna que provoca la instrucció espiritual de Krishna; instrucció que es desenvoluparà al llarg dels 701 versos que componen la Bhagavad Gita, dels quals aproximadament 600 són advertiments per a l’ànima .

Capítol 2 .

Aquest capítol comença amb la intervenció en escena de Krishna, precisament davant la compassió que provoca elsqüestionaments d’Arjuna. Ja d’entrada, queda clar que es tracta d’impureses que s’han d’abandonar . Krishna interpel•la la naturalesa guerrera d’Arjuna (‘castigador dels enemics’) i l’insta a abandonar la seva postura de reticència a la batalla. La resposta d’Arjuna és persistent, ‘no barallaré’ , malgrat que reclama la instrucció de Krishna . Arjuna està dominat pel sentiment de culpa en haver debatallar contra persones ‘dignes de veneració’ .

La instrucció de Krishna es desplega al llarg de tot el capítol 2 , en forma pràcticament de monòleg amb l’única acotació d’Arjuna, inquirint sobre els trets característics de la consciència absorta en la transcendència . La intenció del capítol és l’ensenyament de Jñana ioga, el ioga del coneixement.

La primera part de la instrucció deKrishna pretén instruir en el coneixement complet de l’ésser mitjançant un estudi analític del cos material i l’ànima espiritual . L’ensenyament és contundent: el Jo no deixa d’existir mai , ja que el que és etern no canvia, front al que és material que és impermanent . Si el cos (material) està afectat per la mort, no així l’ànima, que és eterna . Després del naixement ve la mort i després de morir,el renaixement , en conseqüència, la mort no pot afectar “el que mora en el cos” . Krishna insta, així, Arjuna a que baralli perquè la baralla és el deure del guerrer (katriya) ; no complir amb el deure és el pecat i causa de deshonra .

Krishna informa que l’aparició temporal de la felicitat i l’aflicció té el seu origen en la percepció sensible i que és necessari tolerar el canvi per assolirl’alliberament , així esperona Arjuna a barallar per la baralla, sense atendre ni a la felicitat ni a l’aflicció, ni a la victòria ni a la derrota . Certament, per assolir aquesta fita és necessari interioritzar que el desig només desapareix quan apareix el Suprem . En aquest moment de la B.G. sembla que Krishna faci l’elogi no ja del coneixement sinó de l’acció desinteressada , menystenint elsesforços per la realització de les accions fruïtives donat que provenen de l’afecció del goig dels sentits . L’encoratjament que fa Krishna a l’acció desinteressada, però, torna a incidir –puntualment- en la base que prové del coneixement no dual per a insistir en la realització de l’acció desinteressada com la realització d’un deure, sense atendre ni a l’èxit ni al fracàs .

Krishna...