Antigona

Sinopsi: Antígona, la protagonista d’aquesta història es veu obligada a posar fi a les lleis injustes que dicta Creont. Etèocles i Polinices els dos germans de l’Antígona, defensen les seves lleis i per una discusió entre en combat, el que intenta aconseguir Antígona és que els seus dos germans no entrin en guerra, tot i que Creont vol tot el contrari per fer-se amb el tro i poder governar.Personatges:

Personatges en comú dels dos llibres | Pers. que només en el llibre de Sòfocres | Pers. que només en el llibre de Salvador Espriu |
AntígonaIsmeneCreontTirèsiasEuridiceMissatger | CorCorifeuHèmonGuardiaMissatger del palau | AstimedusaEuriganeiaEumolpConcellers de CleontLúcid concellerPoble |

Característiques de cada personatge en les dos versions( Antígona Sòfocres VS.Antígona Salvador Espriu)

Antígona: Es mostra comportament d’una moralitat superior respecte els altres personatges de l’obra.és l’única dona que planta cara a Creont, perquè en la versió de Sòfolcres a part de ella i la seva germana no hi ha més dones.

Versió Espriu: Antígona és condenada a mort després d’haver defensat al seus germans per la igualtat dels dos. És l’única dona que planta cara aCreont, perquè en la versió de Sòfolcres a part de ella i la seva germana no hi ha més dones. “Antígona: …els teus consells han estat fatal a la meva casa. Vares atiar les nostres discòrdies per aconseguir la corona…”

Versió Sòfocles: En aquesta versió passa lo mateix però no es mor de la mateixa manera, es suicida “missatger:…ella, penjada del coll amb un dogal fet de roba de lli del seuvel”

Ismene: És la germana petita d’Antígona que sempre queda en un segon pla.

Versió Sòfocles: comença no fent-li costat a la seva germana en els seus pensaments, i no és fins més tard (Episodi II) on el personatge recolza a la seva germana després d’haver vist la crueldat de Creont. cita

Versió d’Espriu: es totalment al contrari primer la recolza i després se’n acovardeix per lesconseqüències en el moment de veure el cadàver del seu germà. En ella es mostra la indesició perquè no està segur si anar en contra de Creont o no per por de les conseqüències. Al principi “Ismene:… Faré el que tu facis” després de veure el cos podrit del seu germà “Ismene:Per què no reflexiones de nou el que vas a fer?...És terrible el sacrilegi contra la ciutat”

Tirèsias: En les dues versions elpersonatge afirma que és cec. En la versió de Sòfocles té molta argumentació, també és anomenat un guia per la ceguesa de Tirèsias però que l’obra en cap moment ens revela la seva identitat en canvi en la versió d’Espriu té menys argumentació, i el guia de Tirèsias, Eumolp, però que no és que sigui el seu guia sino que només el va guiar per anar allà on estava el cadáver de Polinices.

VersióEspriu: Parla poc i està mostra en contra dels actes del rei perquè preveu el futur, així que sap lo que passarà, però tampoc es veu molt clar la seva funció de oracle, només en la ultima part les seves intervencions podria referir que prediu el futur “Tirèsias:…Molt dolor s’esdevindrà, si no enterres aquell cos.” “…Escolta la meva veu”

Versió Sòfocles: En aquesta versió es nota més la seva funciócom d’oracle, i dóna més consells a Creont, intenta convencer a que deixi a l’Antígona lliure cita

Creont: En aquest personatge, té una actitud diferent en cada versió.

Versió Espriu: És mostra que té les idees clares i vol semblar dur davant els altres, però en realitat té inseguretat. Un exemple seria quan demana opinió als seus concellers i amb aire de superioritat “Creont vascil·la,Creont als consellers: Què aconselleu”. Al final de l’obra acaba matant a les dos germanes.

Versió Sòfocles: En aquesta versió també es mostra seguretat i semblar dur, però que després d’haver sentit lo que li va dir Tirèsias el seu actitud es canvia, i demana al Corifeu consells de si lo que fa està bé o no està bé. Al final de l’obra acaba canviant d’opinió i decideix deixar lliure a...