Apuntes filosofia

BLOC 1. EVOLUCIÓ HUMANA
1. Història de les teories de sobre l’origen de les espècies.
1.1. CREACIONISME
La primera explicació de com aparegueren el éssers vius en el món, la dona la religió,
que fins i tot explica quina és la seua funció, sempre dirigida per una ment divina que
organitza tota la naturalesa. Estes teories són conegudes com teories creacionistes, ja
que com el seu nom indica,sostenen que la naturalesa obeeix a la planificació d’una
ment conscient, que ha creat totes i cadascuna de les criatures natural amb una
finalitat concreta. També se les anomena fixistes perquè el déu (o déus) que les van
crear van fer una bona feina (veure el Gènesi) i per tant no calia canviar res en el seu
disseny al llarg dels anys.

1.2. PRIMERES TEORIES EVOLUTIVES
Ja en el segle VIa. C. Alguns savis es plantejaren la veracitat les històries de la
creació, estos personatges que, com vorem més endavant, buscaven explicar
racionalment el món, no podien servir-se de cap deu ni de cap criatura màgica, sinó
que havien de donar explicacions que sols respongueren a la raó humana. En haver de
donar explicació al naixement de la naturalesa, algun d’ells va suggerir la evolució deles espècies i la possibilitat que provingueren unes d’altres sense cap intervenció
divina. Les teories de les quals parlem eren massa ingènues i massa poc elaborades, i
així van caure en l’oblit durant un parell de mil·lennis. Trobem ja certes teories d'esta
mena en la Grècia clàssica, que apunten cap a un evolucionisme de les espècies. Cal
parlar d'Anaxímens (segles VI- V a. J.C.) iEmpèdocles (segle V a. J.C.) que ja formularen
teories que parlaven d'una naturalesa dinàmica de les espècies. Però, l’autor grec mes
representatiu en este camp fou Aristòtil.
Al segle XVII comencen a nàixer tota una mena de teories que apuntaran cap a la
concepció actual de l’evolucionisme. Clar és, que estes teories trobaran gran oposició
per part dels sectors eclesiàstics i dels sectors mesreaccionaris, que ja frenaren la
revolució de la ciència moderna.

1.3 LAMARCK
És dintre del segle XIX quan podem parlar de teories científiques, amb les
primeres hipòtesis mes o menys sistemàtiques i completes sobre l’evolució de les
espècies, com la de Jean Baptiste de Monet, famós com a comte de Lamarck.
Defensava el caràcter hereditari dels caràcters afegits (referint-se a aquells afegits al’organisme després del seu naixement, durant la seua vida). La seua teoria és
Tema 1

Pàgina 1

vulgarment coneguda sota la frase de "la funció crea l’òrgan". Lamarck proposa la
progressió dels organismes des dels més simples als més complexos com un procés
natural que abraçaria tots els sers vivents. El
mecanisme fonamental que entra em joc és
l’adaptació al medi, mitjançant l’ús i eldesús dels
diferents òrgans. Exercitant un membre podem
portar-lo
a
un
major
perfeccionament
i
desenvolupament, estos canvis "afegits" son
transmesos als descendents per mitjà de l’herència,
podent adaptar-se gradualment a les condicions
ambientals. L’exemple mes típic és el de les girafes.
Segons Lamarck, tenen el coll llarg per l’esforç dut a
terme, generació rere generació, perpoder arribar a les
fulles mes altes, per fugir de la competència
Jean Baptiste Monet
alimentaria de les zones mes baixes.
Conde de Lamarck
L’ús i el desús actuen necessàriament sobre
alguna cosa interna de cada organisme, per la qual pot
existir una força inherent pròpia a la cadena filogenètica, una mena de necessitat
biològica, que seria la responsable directa de l’evolució, sobre la qualpodria actuar l’ús i
el desús i seria la responsable immediata de la jerarquització dels diferents
organismes. Però, potser que allò més important que fera Lamarck fora formular
una teoria més o menys científica que obria la porta per que Darwin formulara una
teoria evolucionista definitivament científica, i que ha orientat totes les investigacions
d'este tipus des d’aleshores ençà....