Aristòtil i la filosofia Hel·lenística

TEMA III: ARISTÒTIL I LA FILOSOFIA HEL·LENÍSTICA

A - ARISTÒTIL

1) Vida

Aristòtil va néixer cap al 385 aC a Estagira, petita ciutat al nord del món grec que es trobava sota influència macedònia. El seu pare va ser metge del rei Amintes III, i inicià d’aquesta manera una estreta relació entre la seva família i la dinastia macedònia, relació que acabaria tenint importants repercussions enla vida del filòsof. La figura del pare també resulta rellevant pel que fa a la seva professió: la tradició mèdica familiar contribuirà fortament a despertar en el jove Aristòtil un interès per la biologia i per l’estudi de les realitats concretes, empíriques (en contrast amb el gust platònic per l’abstracció i perfecció matemàtiques), que l’acompanyarà sempre i que imprimirà una orientaciódecisiva en el seu pensament.
Als divuit anys viatja a Atenes a fi de realitzar els seus estudis, i esdevé un dels deixebles més brillants de l’Acadèmia platònica. No és impossible que Aristòtil hagi jugat algun paper important en els debats que, en l’etapa final de la vida i l’obra de Plató, propicien una revisió de la teoria de les Idees. Romandrà vint anys a l’Acadèmia -fins la mort del mestre i laseva successió per part d’Espeusip, nebot de Plató amb qui Aristòtil mantenia relacions força distants. Per raons poc conegudes, Aristòtil abandona Atenes, junt amb alguns condeixebles, en direcció a l’illa d’Assos, on exerciran com a consellers del tirà Hèrmies. Després d’una estada a Lesbos és cridat pel rei Filip a Pel·la, capital macedònia, a fi de fer-se càrrec de l’educació del filld’aquest, Alexandre (futur Alexandre el Gran). Entretant, Aristòtil havia dut a terme extenses investigacions de tipus biològic, físic, meteorològic i polític. Quan, a la mort de Filip, Alexandre accedeix al tron, decideix tornar a Atenes, on fundarà la seva pròpia escola filosòfica: el Liceu. És l’any 335 aC. L’escola portarà el sobrenom de “peripatètica” (que no és cap insult, sinó que fa referència alcostum que tenia Aristòtil d’ensenyar mentre passejava amb els seus deixebles. Peripathos = passeig, en grec).
Des dels temps de Filip, el regne macedoni venia realitzant una política de caire imperialista, política que va propiciar una progressiva hegemonia sobre el conjunt del món grec. Aquesta actitud serà continuada i accentuada per part d’Alexandre, qui posarà fi definitivament a laindependència de les polis gregues, inaugurant així una nova etapa política i cultural. És la fi de l’era clàssica i el principi del període anomenat hel·lenístic.
La creixent influència macedònia despertarà una creixent hostilitat cap a ella en el si de les antigues polis. A Atenes, Aristòtil, sospitós de connivència amb els conqueridors, serà víctima d’aquest corrent d’opinió i, en morir Alexandre, esveurà obligat a fugir de la ciutat per tal d’evitar un procés com el que va condemnar Sòcrates. Mor l’any següent, el 322 aC, a l’illa d’Eubea.


2) Aristòtil i el platonisme

Durant tota la seva vida, Aristòtil va testimoniar de l’admiració i l’afecte que sentia cap al seu mestre Plató. Això no va impedir, però, que se’n distanciés clarament en alguns aspectes doctrinals de primeraimportància. Aquesta distància es reflecteix sobretot en la crítica severa que va efectuar sobre la teoria de les Idees. Donada la dificultat d’exposar de manera completa la seva argumentació, ens limitarem a destacar-ne els trets generals.

Tradicionalment s’ha considerat que el gest primordial d’Aristòtil consisteix, d’alguna manera, en abaixar a la terra allò que Plató havia situat al cel. El principide realitat, que per Plató és transcendent, es situaria per Aristòtil en el món mateix (un exemple conegut d’aquesta tradició és la pintura de Rafael L’escola d’Atenes, al Vaticà). Quin és el motiu d’aquest canvi d’orientació?

Com recordarem, la teoria de les Idees sorgia de la impossibilitat d’explicar el món que percebem pels sentits a partir de causes merament sensibles, i de la...