Aristoteles

LA VIDA D’ARISTÒTIL

Aristòtil va néixer l’any 384 a.C. en una petita localitat macedònia propera a la muntanya Athos anomenada Estagira, d'on prové el seu sobrenom, el Estagirita.
El seu pare, Nicòmac, era metge de la cort d'Amintes III, pare de Filip i, per tant, avi d'Alexandre el Gran. Nicòmac pertanyia a la família dels Asclepíades, que es reclamava descendent del déu fundador de lamedicina i el saber es transmetia de generació en generació. Això convida a pensar que Aristòtil va ser iniciat de nen en els secrets de la medicina i d'aquí li va venir la seva afició a la investigació experimental ia la ciència positiva. Orfe de pare i mare en plena adolescència, va ser adoptat per Proxeno, al qual va poder mostrar anys després la seva gratitud adoptant a un fill seu anomenatNicanor

Aristòtil va néixer l’any 384 a.C.
L'any 367, és a dir, quan tenia disset anys d'edat, va ser enviat a Atenes per a estudiar a l'Acadèmia de Plató. No se sap quina mena de relació personal es va establir entre els dos filòsofs, però, a jutjar per les escasses referències que fan l'un de l'altre en els seus escrits, no es pot parlar d'una amistat imperible. La qual cosa, d'altra banda, éslògic si es té en compte que Aristòtil anava a iniciar el seu propi sistema filosòfic fos en una profunda critica el platònic. Ambdós partien de Sòcrates i del seu concepte de eidos, però les dificultats de Plató per afegir-li el món eidètica, el de les idees, en el món real obligar a Aristòtil a anar perfilant termes com «substància», «essència» i «forma» que li allunyarien definitivament del'Acadèmia. En canvi és absolutament falsa la llegenda segons la qual Aristòtil va marxar d'Atenes desesperat perquè Plató, a la seva mort, designés al seu nebot Espeusip per fer-se càrrec de l'Acadèmia. En la seva condició de macedoni Aristòtil no era legalment elegible per aquest lloc.


Alexandre el Gran

A la mort de Plató, ocorreguda al 348, Aristòtil tenia trenta-sis anys d'edat, parla passatvint d'ells simultanejant l'ensenyament amb l'estudi i es trobava a Atenes, com se sol dir, sense ofici ni benefici. Així que no devia pensar-s'ho molt quan va saber que Hermias d'Atarneo, un soldat de fortuna grec (per més detalls, eunuc) que es parla apoderat del sector nord-oest d'Àsia Menor, estava reunint a la ciutat de Axos a tots els deixebles de l'Acadèmia volguessin col.laborar amb ellen la helenització dels seus dominis. Aristòtil es va instal.lar a Axos en companyia de Xenócrates de Calcedònia, un col.lega acadèmic, i de Teofrast, deixeble i futur hereu del llegat aristotèlic.

El Estagirita passaria allà tres anys plàcids i fructífers, dedicant-se a l'ensenyament, a l'escriptura (gran part de la seva Política l'redactar allà) ia la reproducció, ja que primer es va casaramb una neboda de Hermias anomenada pítia, amb la qual va tenir una filla. Piti devia morir molt poc després i Aristòtil es va unir a una altra estagirita, de nom Erpilis, que li va donar un fill, Nicòmac, a qui dedicaria la seva Ètica. Atès que el mateix Aristòtil va deixar escrit que l'home ha de casar-se als trenta-set anys i la dona als divuit, resulta fàcil deduir quines edats havien de teniruna i una altra quan es va unir a elles.

Aristòtil es va dirigir llavors, en companyia de Xenòcrates, a Assos, on regnava el tirà Hermias, (amb qui, segons sembla, va fer profunda amistat), fundant-hi una secció de l'Acadèmia que ell mateix va dirigir durant tres anys. Va ser allà probablement on va començar a desenvolupar les seves pròpies opinions contràries a la teoria de les Idees.D'aquesta època és, en efecte, la seva obra "Sobre la filosofia", en la qual apareixen els primers elements crítics de la teoria de les Idees. També allà es va casar amb Pythia, filla adoptiva o neboda de Hermias, amb la que va portar una vida feliç fins a la mort d'aquesta. (Desconeixem quan va tenir lloc aquest esdeveniment, però sabem que Aristòtil després de la mort de Pythia va viure amb Herpilis...