art egipci

ART EGIPCI

BLOC – 1
1. Fonts historiogràfiques:


L’Egipte a l’Antiguitat clàssica
A Egipte l’interes per la civilització es remunta a l’antiguitat. Herodot (484 – 425
aC) va escriure “Los nueve libros de la historia” i en el segon llibre va descriure
bona part dels monuments i les divinitats dels país. Bàsicament Herodot va fer una
mena d’entrevistes a les divinitats i les definia.Sobretot incidia molt en les
dimensions perquè els que no podien viatjar fins a Egipte es poguessin fer una idea
de les mides dels monuments egipcis.
Al s. I aC, Estrabó va descriure els edificis i monuments d’Egipte, els quals
actualment estan en runes o desapareguts. (llibre XVII d’Estrabó)
Posteriorment Egipte es converteix en península romana.
Plutarc s. I dC. Moralia (Vol. VI: Isis yOsiris) Estudiaven els models dels rituals.

Relata a través d eles fonts roals. Una dels les importants contribucions va
ser el recull de Moralitats, ritus i mites concretament de Moralia que esta
dedicat a un dels mites mes importats. Isis y Osiris que el coneixem gràcies
a aquestes fonts.
Gràcies a questes fonts, ens han permès configurar aquesta idea de
l’antiguitat clàssica. D’altra bandaja en època roma en
Octavi August transporta el primer obelisc egipci a Roma el s.X aC. Actualment es
troba a la plaça de San Giovanni in Laterato.

També en època romana el culte a Isis, Una de els divinitats mes importants
es va difonen en tota la conca mediterrània. Demostrant l’entusiasme que
aixecaven als romans. (FOTO: Escena de culte a Isis. Herculè s.I dC, pintura
mural, Nàpols,Museu Nacional 82x81cm)
Egipte penetra en el món romà. Amb el cristianisme això desapareix, la bíblia fa
referència a aquest antic Egipte.





L’Egipte a l’edat mitjana
Poca transcendència. A l’edat mitjana només es feien relats i fàbules de
caràcter fantasiós. S’intentaven donar explicacions. a vegades en comptes
de buscar-les en fonts clàssiques es buscava en la bíblia. Egipte téuna gran
força i alguns dels seus elements apareixen reflexos en capítols de la bíblia.
Es podia trobar com en el el Cosme VIII crea que la piràmide era una mena
de depòsits que emmagatzemaven cereals. Es pot veure fins que en el s, XII
hi ha un trosset que ens mostra a Josep ordenant que treguin els seus
germans el cereals de de la piràmide. (FOTO: Mosaic amb escena de la
llegenda de Josep.Venècia. San Marc, 1240 ca)
S.XII, Al-Idrisi « tabula Rogeriana » o « llibre de Roger”. Molt jove crea
aquest document que ens donen fonts tot i que no te gaire difusió a
Europa. Va ser escrit a mà.
Egipte a l’època moderna
Es va tornar l’interès, amb els viatges i els exploracions, aquesta qüestió
anava en augment. Els objectes egipcis comencen a formar part en gabinets
de curiositat, hiuna ha consciencia de que molts viatgers eren enviats a
Egipte amb la fi de recollir escrits, objectes.. que ens porten als saquejos.
Des de s. XVI per la demana d’objectes per guarnir aquests gabinets. Una
de les activitats socials que va tenir més transcendència a partir del s XVI
van ser:
- A partir del s. XVI es fan autòpsies de mòmies i gabinets de curiositats
egípcies. La gent pagava perveure com es desenrotllava una mòmia. A
vegades aquestes mòmies es comercialitzaven com a “pols de mòmia”
amb propietats terapèutiques.
- Molts viatgers eren enviats a Egipte amb l’encàrrec d’obtenir manuscrits
i objectes, es a dir, s’intensifiquen els saquejos per la creació dels
gabinets. Com els viatges a Egipte eren molt cars, es creen associacions
perquè la gent aportés diners perpoder pagar els viatges.
En el segle XVIII a Europa hi havia uns nuclis (Alemanya, París, Londres) als
quals els hi agradava això de l’exportació de mòmies. Però també hi havia
un interès científic. Es comencen a fer expedicions amb els llibres dels antics
on consten descripcions de llocs, i d’aquesta manera els buscaven per poder
trobar més tresors. Tot això va culminar amb l’expedició...