arte

PALAU I JARDINS DE VERSALLES
(Le Vau, Hardouin-Mansart i Le Nôtre )

1

2

3

SITUACIÓ I DOCUMENTACIÓ GENERAL
-Catalogació: es tracta del Palau i els Jardins de Versalles. Le Vau començà el Palau i
Hardouin Mansart fou l'encarregat de finalitzar l'obra. Pel que fa als Jardins, Le Nôtre fou
l'autor. La seva construcció va expandir-se en quatre etapes que ocuparen de l'any 1661 al'any 1715. Tant el Palau com els seus Jardins es troben a la ciutat de París, capital de
França.
-Ressenya breu: els materials emprats en el Palau foren la pedra, el marbre, els maons,
4

l'estuc i els miralls i en els Jardins la pedra i la grava. Els sistemes constructius del Palau
són arquitravat i voltat. La façana i les ales laterals que donen als Jardins, que ocupa 800
ha desuperfície, tenen una mida de 600 metres aproximadament.
ANÀLISI FORMAL
-Elements de suport: el Palau de Versalles utilitza els elements de suport propis de
l’època, amb profusió de columnes i pilastres per alliberar alguns murs de la seva funció
de càrrega.
-Elements suportats: els elements suportats són principalment cobertes planes o
voltades a conveniència de l’estètica i el recinte.
En destaca elsostre de creueria de la Capella Reial, que culmina en una capçalera
semicircular.
-Espai exterior: l’estructura de l’edifici és en forma de U amb un pati de marbre que
potencia la integració amb els jardins exteriors. Un eix travessa els palaus enllaçant
davant i darrere, anomenat pati d’honor (Cour d'honneur) que li dona un aire
d'horitzontalitat.
El nucli central, que és en forma d'U,fou la residència reial. L'ala esquerra fou la
residència dels prínceps i la de la dreta, les dependències ministerials.
Aquesta façana es sòbria i d'estil classicista. El Barroc francès es caracteritza per la
sobrietat, a diferencia del italià. Al francès predomina la línia recta.
La façana es pot dividir en tres parts: basament (planta baixa, base); planta principal i àtic
coronat per trofeusi una balustrada.
Aquest edifici té al llarg de tota la façana elements que sobresurten més que d'altres, fent
com un petit relleu que fa que no sigui tan monòtona.
El palau es troba totalment integrat dins un urbanisme que l'uneix amb la ciutat de París, a
través dels jardins (distribuïts en terrasses pel desnivell existent en el terreny) dissenyats
amb formes geomètriques que tendeixen ala simetria.
-Espai interior: els espais interiors donen una sensació d'un alt nivell econòmic de qui ho
ha encarregat, així com una sensació de poder força evident. Principalment l’interior del
palau reflecteix això, degut al gran luxe que presenta. Allà es diu que vivien 5000
persones de tota la Cort: ministres, criats, vividors, secretaris...
5

D'aquest interior destaquen dues estances:+Galeria dels miralls: galeria coberta amb volta de canó. Quan el sol donava a aquesta
galeria donava un afecte de reverberació, de llum. Té 75 metres de llarg i fou decorada i
pintada per Charles Le Brun.
+Capella reial: va ser l’últim que va fer Mansart. Es tracta d'una capella de tres naus grans
acabades en una capçalera semicircular i dos pisos. El primer pis és suportat per pilars iarcs i el segon per columnes dòriques i un entaulament continu a tot el voltant. És la sala
on el rei escoltava missa a diari, i quedant-se a la part superior, era rodejat de les
senyores que seguien la missa.
-Estil: pertany al Barroc. Característiques:
+Utilitza diferents plantes que donen complexitat i dinamisme als edificis: de creu llatina,
basilical, axial, rectangular amb volta de canóamb dos entrants als extrems.
+Desenvolupament de façanes de volums que es corben: jocs de llum i ombra, formes
còncaves, superposició de pilars i columnes, frontons trencats…
+A Itàlia són característics els temples i a França els palaus i jardins.
+Línies horitzontals i clàssiques dominen els exteriors i gran luxe decoratiu a l’interior.
+Ordenament dels espais exteriors (urbanisme)....