Autonomia personal

UF 1: LA SALUT

La salut és un estat de benestar complet, físic, mental i social. Tenir salut és el resultat d’una sèrie de dimensions o components:
1. Component físic. És de caràcter biològic i està relacionat amb l’estructura i el funcionament del cos.
2. Component ètic. Implica l’habilitat per mantenir relacions socials en contextos diversos.
3. Component emocional. Fa referènciaa la capacitat de la persona per reconèixer i expressar sentiments i necessitats d’una manera adequada.
4. Component intel·lectual. Està relacionat amb les capacitats cognitives, amb l’habilitat per aprendre, pensar amb claredat i prendre decisions.
5. Component socialitzador. Està relacionat amb l’habilitat per construir relacions amb els altres i adaptar-se en contextos concrets idiferents.

Al 1978, segons l’OMS, s’afegeix a la definició de salut que és un dret fonamental, que és un objectiu summament important per a tot el món i que exigeix una intervenció de molts sectors socials i econòmics. Això s’inspira en uns principis fonamentals:
1. S’ha de considerar la salut com un dret bàsic de l’ésser humà i com a objectiu universal.
2. La salut és part integrant deldesenvolupament de la persona i de la humanitat.
3. La pau és una condició necessària per la salut.
4. S’han de reduir les diferències sanitàries entre els països. La pobresa és la raó principal de mala salut.
5. Tots els éssers humans tenen el dret i el deure de participar individual o col·lectivament en la planificació i la realització dels programes de salut.
6. Els governs sónresponsables d’oferir atenció sanitària als ciutadans.

L’educació per la salut
L’objectiu de l’educació per la salut és doble, per una banda s’ha d’intervenir amb les persones per desenvolupar les seves capacitats de manera que puguin prendre decisions conscients i autònomes sobre la seva salut. Per una altra banda, aconseguir que els estils de vida saludables que incorpori cada persona tambésiguin útils per generar canvis saludables en l’entorn. Aquests dos objectius es podrien dir prevenció i promoció:
Prevenció: està orientada a capacitar a les persones perquè amb el seu propi control puguin reduir els factors de risc pels quals es pot contraure la malaltia o contrarestar-ne les possibles conseqüències.
( Campanyes de prevenció: per a que això funcioni la societat s’ha de serresponsable, la ciutadania (posant en pràctica els consells que ens donen), el sistema sanitario-assistencial, que són els encarregats de determinar les prevencions.
Ex: institucions, empreses i entitats, que estudien com buscar solucions.
Governs i administracions.
Promoció: la promoció de la salut és el procés de capacitació de les persones perquè adoptin de manera voluntàriaestils de vida saludables.
Ex: beure molta aigua a l’estiu, no fumar...

Hàbits saludables
- Alimentar-se seguint una dieta equilibrada.
- Practicar algun esport.
- No fumar.
- No beure alcohol si s’ha de conduir.
- Tenir temps de lleure.
- Fer-se revisions mèdiques.
- Reciclar les escombraries.

Socialització i educació per la salut a la infància
La promocióde la salut i la reducció dels efectes negatius en les malalties estan molt relacionats amb quatre factors:
- Estil de vida. L’individual depèn d’altres factors com la cultura, la feina, l’educació, els ingressos...
- Factors socioeconòmics.
- Medi ambient. Clima, contaminació...
- Genètica.

Procés de socialització en l’educació per la salut.

Procés d’una persona des deque neix perquè s’encarrega d’ajudar-lo i fundar hàbits saludables. A l’escola també aprenen hàbits. Ha d’aprendre educadament recursos. L’escola serveix d’equilibri.

Agents de salut en la infància
Són totes les persones i institucions que formen part dels diferents contextos en que interactua un nen/a i que a través de la seva actuació, que pot ser voluntària o involuntària, incideixen en...