Barraquisme

PRÀCTICA 2
El barraquisme a Barcelona
Anàlisis i punt de vista d’un context socioeconòmic

Marta Piqué Nolla
Anàlisi i crítica de disseny d’espais
09/11/2012

La Barcelona industrial haviaatret grans quantitats de treballadors durant el primer terç del segle XX i des del final de la Guerra Civil Espanyola fins a l'any 1960 arriben a Barcelona unes 400.000 persones provinents de molteszones d'Espanya i de Catalunya, on la repressió i la misèria de la postguerra feien la vida molt difícil. A la ciutat, hi havia una gran falta d'habitatge, es construïa poc i era car, per tantconseqüentment la construcció de barraques es va disparar. Aproximadament a finals dels anys 50 entre 70.000 i 100.000 persones vivien en barraques. A finals dels anys 40 i fins a mitjans dels 50 lesautoritats van intentar posar fre a la construcció de barraques, a través d’una política de control i enderroc d’aquestes i la deportació de 15.000 persones cap al seus llocs d'origen, però va fracassar iles barraques van seguir multiplicant-se. Llavors ja hi havien uns barris establerts com, Jesús i Maria, els Tres Pins, la part final del Poble Sec, Can Clos, Can Valero i las Banderas, essent lasituació tan precària que fins i tot hi havien barraquistes instal·lats en els antics pavellons de l'Exposició Internacional, llavors mig derruïts.
La ciutadania barcelonina veia aquestes zones com abarris inhòspits i perillosos (on ni tan sols pujaven els taxis). Els ciutadans vivien al marge, donant l’esquena i amagant aquesta realitat social de penúria existent. Opino que el terme perillóss’hauria de dir de les condicions en que estaven obligats a viure la gent, sense llum, aigua, clavegueram, recollida de brossa, espais diminuts i superpoblats, al costat de picapedrers amb finalitatd’abocadors de les escombraries de la ciutat generant un alt risc d’infeccions, etc. Crec que es sorprenen com l’instin de viure, innat en nosaltres, ens permet suportar fins a les condicions més dures i...