Bases Genètica De La Conducta

COGNOMS I NOM ALUMNE:



Enunciats


Contesta de forma RAONADA els següents enunciats:


1. Explica perquè el component genètic additiu seria l’únic component de variabilitat genètica important per la heretabilitat estricte (h2) i la importància que aquest fet comporta per a la seva interpretació i a efectes pràctics.

Resposta:


En primer lloc s’hauria de destacar laimportància de la comprensió del model poligènic, el model que explica com una varietat de gens interactuen per a afectar el fenotip. El fenotip ve determinat per la interacció entre els components genètics i els ambientals. En el cas dels genètics es distingeixen el component additiu, el de dominància i el d’epístasi. Els factors de variància genètica (VG) d’un tret són els que determinenl’heretabilitat d’aquest tret. La VG en realitat està composta per la variabilitat dels diferents efectes principals de tipus genètic: un additiu (VAd), un altre de dominància (VD) i d’un efecte menys important degut a efectes epistàtics (VI). Per tant: VG=VAd+VD+VI. D’aquests tres només s’hereta dels progenitors l’additiu és a dir, el que resulta de la suma dels efectes genètics dels al·lels. D’altrabanda, els altres dos apareixen si hi ha interaccions dins d’un mateix locus (dominància) o entre els al·lels del diversos loci (epístasi) i sorgeixen de les interaccions del que és heretat però no s’hereten pròpiament, per la qual cosa són particulars de l’individu ja que dels nostres pares tant sols heretem un cromosoma de cada parell d’homòlegs, i per tant només un dels al·lels. Es diu que elsefectes no additius (dominància i epístasi) fan que els subjectes d’una família es diferenciïn entre sí, mentre que els additius els fan més similars. Per tant i degut a que les variabilitats degudes als efectes de dominància i epistàtics no són factors heretats, sinó que apareixen per la interacció entre diferents gens un cop ja heretats, aquests poden ser depreciats quedant només la influència dela variabilitat deguda als factors genètics additius, D’aquesta manera, la h2 quedaria com la proporció de la variància fenotípica total (VF) que és explicada per la variabilitat genètica additiva VAd, això és: h2=VAd/VF


Donat que la h2) mesura de la proporció de la variància d’un tret que pot ser transmesa d’una generació a l’altra, resulta en ocasions de utilitat per exemple per a laselecció d’animals o plantes amb característiques especials. En aquest cas, si la h2 fos elevada, això indicaria que part de la variància fenotípica és deguda als efectes additius dels gens, no de l’ambient, i per tant, el caràcter mesurat seria susceptible de ser seleccionat artificialment. Així com que la h2 expressa la major o menor possibilitat que un tret passi a la descendència permetria lapredicció dels resultats en un procés de selecció.


2. Quan parlem de penetrància d’un gen, a què ens estem referint?

Resposta:


La penetrància es refereix a la freqüència amb què un gen dominant o un gen recessiu en homozigosi, es manifesta fenotípicament en la població. La penetrància pot prendre valors que van de 0 a 1. Si un gen té una penetrància d'1 vol dir que lapenetrància és completa (es manifesta fenotípicament el 100% de les vegades). Quan el valor és diferent d'1, la penetrància és incompleta o nul·la (en cas que el seu valor sigui de 0). Per això, un gen dominant present en el genotip no es manifesta sempre en el fenotip. Aquest fenomen es pot explicar pels fenòmens d'epístasi i/o les interaccions que despleguen els factors ambientals sobre el gen enqüestió. De tota manera, hem parlat de l'expressió fenotípica en la població i de freqüències, però què succeeix en el subjecte en qüestió? Com podem analitzar la penetrància a escala individual? A escala individual, la penetrància és un fenomen de tot o res. Si tenim un gen dominant amb una penetrància de 0.6, significa que en un conjunt poblacional determinat de cada deu persones que tinguin el...