bio 1 batx 1 trimestre catalunya



Tema 1 Malalties Genètiques Fibrosi Quística
1. L’origen del símptomes de la FQ que afecten l’aparell respiratori

El conjunt de processos que intervenen en la funció de respiració de l'organisme humà són:
1.1 Ventilació o renovació d'aire dels pulmons.
 Inspiració. En ella els músculs intercostals externs es contrauen i pugen les costelles i l'estèrnum, iel diafragma descendeix. Tot això augmenta la capacitat de la caixa toràcica, provocant que els pulmons es dilatin i entri aire ric en O2.
Músculs intercostals externs. Són els que aixequen les costelles per augmentar el volum de la cavitat toràcica i així produir l’ inspiració.
Expiració. En ella els músculs intercostals externs es relaxen i les costelles i l'estèrnum baixen, i el diafragma ascendeix. Tot aixòdisminueix la capacitat de la caixa toràcica, provocant que els pulmons es contreguin i, per tant, que surti aire ric en CO2.
Diafragma. És el principal múscul inspiratori, ja que en contreure's fa augmentar el volum toràcic. Quan el diafragma es relaxa l'aire és expirat per la mateixa elasticitat dels teixits pulmonars. 
1.2. Intercanvi gasós entre els alvèols pulmonars i lasang. 
Les característiques de l'intercanvi gasós que es produeix als alvèols pulmonars són:
1) La sang procedent del cor que arriba als capil·lars sanguinis que recobreixen els alvèols pulmonars està carregada de diòxid de carboni i conté molt poca quantitat d'oxigen.
2) Al alvèols pulmonars arriba aire procedent de l'exterior que és ric en oxigen. També arriba diòxid de carboni procedentdels capil·lars sanguinis. El resultat és una barreja de gasos en que predomina l'oxigen.
3) La distància que hi ha entre els gasos continguts a l'interior dels alvèols pulmonars i els gasos continguts a l'interior dels capil·lars sanguinis és molt petita, només 0,6 micres (0,6µ) i les parets que els separen són permeables a ells. Degut a això els gasos poden passar d'uns als altres. El resultat ésque ambdues barreges de gasos acaben tenint una composició molt semblant.
4) La sang que surt dels capil·lars sanguinis que recobreixen els alvèols pulmonars cap al corés rica en oxigen i molt pobre en diòxid de carboni. 

2 – TEIXITS ANIMALS: SISTEMA DE CARACTERÍSTIQUES NECESSÀRIES I SUFICIENTS
TEIXITS EPITELIALS:
- Cèl·lules poc especialitzades
- Generalment cèl·lules de forma prismàtica- Molt poca substància intercel·lular (cèl·lules molt juntes)

TEIXIT GLANDULAR:
-Esta format per cèl·lules que elaboren substancies en grans quantitats
-S’agrupen en estructures pluricel·lulars anomenades glàndules
-Es classifiquen en Endocrines(aboquen el seu contingut a l’exterior com la suor) i Exocrines (aboquen el seu contingut a la sang, els seus productes son les hormones)TEIXIT CONJUNTIU:
- Cèl·lules poc especialitzades.
-Molta substància intercel·lular (cèl·lules molt separades)
-Fibres entre la substància intercel·lular.


TEIXIT ADIPÓS:

-La funció principal es com a reserva metabòlica
-És un teixit ric en vasos sanguinis, ja que constitueixen l’aport de lípids per a emmagatzemar
-Diferenciem dues classes de teixit adipós, el blanc o el marró.TEIXIT CARTILAGINÓS:

-És un teixit flexible i que té una bona resistència a la compressió.
-És avascular i no té innervació.
-La seva funció és la de sustentació  la de permetre un moviment gairebé lliure de fricció

TEIXIT OSSI:

- Respon a estímuls mecànics i a influències metabòliques nutricionals o endocrines.
-Allotja la medul·la òssia.
-Calcificat amb cèl·lules allotjades enllacunes


TEIXIT SANGUINI:
- Cèl·lules arrodonides amb forma de corona (sense nucli).
- Cèl·lules més grosses amb el nucli ben visible
- Molta substància intercel·lular.


TEIXIT NERVIÓS:

-Encarregat de la recepció i transmissió d'estímuls.
-Està format per cèl·lules molt especialitzades cridades neurones i per cèl·lules gliales
-El teixit nerviós està format per dos tipus de...