Biografia Àngel Guimerà

EL TEATRE: DE FREDERIC SOLER A ÀNGEL GUIMERÀ
LES FORMES POPULARS
Durant el s. XIX els autors republicans i progressistes van conrear formes populars com els poemes satírics i els sainets. Aquets són gèneres literaris que comportaven crítica i humor. També tenien aquest toc satíric i crític diaris i revistes com “La Campana de Gràcia” o “L’Esquella de la Torratxa”. Com a forma literària vaproliferar el sainet i la seva evolució cap a la comèdia. El sainet era una peça breu i crítica que es representava abans o després de les obres teatrals, era una caricatura de la vida quotidiana i també una crítica social i política del moment. Aquest gènere provenia de la tradició de teatre popular del s. XVIII i que havia mantingut viu l’ús de la llengua catalana. Durant la primera meitat del s. XIXun dels autors més destacats que van cultivar el sainet va ser, Josep Robrenyo.
El sainet derivaria cap a la comèdia urbana costumista que esdevindria un gènere teatral d’èxit a partir de la segona meitat del s. XIX amb les obres d’autors com Eduard Vidal i Valenciano, Conrad Roure i Frederic Soler “Pitarra”.

LA SITUACIÓ TEATRAL
A la meitat del s. XIX, l’afició del teatre es va organitzar através de companyies professionals contractades per empresaris, associacions privades o ajuntaments de Catalunya. (Aquesta afició teatral provenia ja del s. XVIII)
A meitats del s. XIX comencen a aixecar molts teatres en moltes poblacions. Inicialment, però, les obres eren en castellà. Fins al 1864 data en que el teatre català comença un procés de modernització, la situació teatral continuava reduïda ala representació de sainets, peces còmiques al final de l’obre de teatre.
Paral·lelament a partir de 1855, grups de joves, es reunien en pisos llogats per compartir l’art: llegien poemes, cantaven cançons, discutien... I van crear així uns espais per relacionar-se i facilitar l’intercanvi d’idees.
En aquets pisos que s’anomenaven tallers, també van començar a representar-se entre amics, textosteatrals escrits per ells mateixos en català: Eduard Vidal i Valenciano, Conrad Roure, Frederic Soler...

FREDERIC SOLER
La rebotiga de Frederic Soler s’havia convertit en un dels tallers de reunió més concorreguts de Barcelona. Allí es va originar el que esdevindria un canvi que renovaria l’escenari teatral Català. En una d’aquestes sessions entre amics i coneguts, Frederic Soler va estrenar“L’Esquella de la Torratxa”. Entre el públic hi havia l’empresari del teatre Odeon, Joaquim Dimas, que es va entusiasmar tant amb la peça teatral que va proposar a Frederic Soler que l’estrenés al seu teatre. Va ser un èxit i a partir d’aquest fet, al 1864, naixia la secció catalana del teatre Odeon, anomenada “La Gata”. (totes les obres de Frederic Soler i els seus amics s’anomenaven “Gatades”. A partird’aquell moment els textos de Frederic Soler van passar a formar part del repertori dels teatres d’estiu del Passeig de Gràcia. Frederic Soler utilitzava el pseudònim de Serafí Pitarra o Pitarra. Frederic Soler alternava les paròdies amb peces costumistes (escenes quotidianes) i l’èxit continuava de manera que al 1865-66, es va formar una altre companyia al Teatre Romea, amb el nom de “SeccióCatalana”. Al costat de Frederic Soler com altres amics seus com Eduard Vidal i Valenciano també estrenaven les seves peces teatrals en teatres de Barcelona. Al 1866 va publicar i presentar “Les Joies de la Roser” que era un drama romàntic. Però aquesta obra no va tenir tan bona acollida com les paròdies i va decidir tornar a la comèdia. Entre els anys 70 i 80 es va estancar (després d’intentar renovar-se.Tot i així la renovació definitiva del teatre català, que permetia l’entrada a la modernitat del Realisme Europeu, arribaria amb la figura d’Àngel Guimerà.

EDUARD VIDAL I VALENCIANO
Va formar juntament amb Frederic Soler i Conrad Roure, un dels grups més destacats en la literatura burgesa del moment, va formar part dels “tallers” (reunions en els pisos), va publicar obres, sobretot va...