Biologia vegetal bases

TEMA 1: INTRODUCCIÓ ELS REGNES 5 regnes · Moneres (bacteris) - Animals - Plantes - Fongs Whittaker (1969) → Margulis & Schwartz (1982) · Protistes ↓ formen tota la base de l’evolució; és un “calaix de sastre”. La revolució de Woese (1990) → seqüenciació del material genètic, concretament del rRNA per veure les similituds entre espècies. Va fer un cladograma on va definir 3 dominis (categoriasuperior a la de regne) que van ser Eukarya, Archaea i Bacteria. Les distàncies evolutives en Eukarya són relativament curtes. Per què les distàncies evolutives són més llargues entre bacteris? Perquè han necessitat més temps en l’evolució. Les algues verdes han donat lloc a les plantes terrestres. Dit d’una altra manera, segons Woese, que va estudiar la diferencia entre organismes sobre el seurRNA, la distància entre dues rames de l’arbre genètic és proporcional a la diferència entre organismes. Per tant, la diferència genètica entre dos bacteris és més gran que entre un elefant i un fong. L’explicació es l’evolució, que dura molt temps: els bacteris són els més vells, per tant, tenien suficient temps per especialitzar-se colonitzant diferents nínxols, i augmentant la diversitat. Coneixem7 regnes i actualment, dintre de protozous es consideren 30 regnes ≈ → Caos. · Eubacteria (1) 3 Dominis · Arqueabacteria (2) · Eucariota: - Animals (3) - Plantes (4) - Fongs (5) - Cromistes (6) - Protozoos (7)

Antics protestes (“Caos”)

TAXONOMIA, SISTEMÀTICA I NOMENCLATURA BOTÀNICA L’inventor d’aquest sistema va ser el suec → Carl Linneaus (1707-1778). ↓ Sistema Binomial · Taxo =categoria taxonòmica. · Taxo basal = espècie. · Taxonomia – analitza les característiques d’un organisme per assignar-li un taxo ( planta a, b, c…). · Sistemàtica – ordena les característiques d’un organisme per assignar-li un taxo (plantes blaves amb les blaves, plantes grogues amb les grogues…). La nomenclatura de la biologia vegetal és molt semblant a la nomenclatura de la biologia animal, adiferència, el fílum animal es canvia per la divisió vegetal. Cada nivell jeràrquic és un taxo. D’altra banda, la nomenclatura està regulada per CINB o iapt. NIVELLS D’ORGANITZACIÓ · Protòfits Unicel·lulars o formats per agregats (colònies) de cèl·lules poc coherents sense diferenciació cel·lular. Aquestes colònies o agregats en un organisme unicel·lular sembla, a simple vista, incoherent però es refereixa que les seves filles no es separen mai; però és molt difícil de diferenciar ja que el límit en colònies pot confondre’s amb un pluricel·lular. · Talòfits Pluricel·lulars, poiquilohidres (varia la quantitat d’aigua, no saben regular la quantitat d’aigua), polaritzats (amb cap i peu), amb plasmodesmes (orificis entre cèl·lules, en les membranes, que comuniquen les cèl·lules, es a dir, porus peron passa la informació) i diferenciació cel·lular. El cos vegetatiu es denomina talus i n’hi ha de diferents tipus: - Filamentosos Simples, ramificats o sifonals (cèl·lules multinuclears sense septes, típic de fongs i algunes algues). Els talòfits que presenten filaments simples (no ramificats) són menys evolucionats que els que presenten filaments ramificats. Una característica exclusiva enalguns fongs → filament. En els sifonals no hi han septes, ni tabics; un filament sense septes diríem que és unicel·lular però és pluricel·lular per això és pluricel·lular; derivació o evolució del pluricel·lular normal; les boletes que presenten tenen internament els gàmetes. - Pseudoparaenquimats Pseudo (fals) + parenquimàtic (teixit) Estructura formada amb filaments entortolligats i empaquetats.Aspecte macroscópic → filaments empaquetats de forma complicada donant aspecte de teixits. Aspecte microscòpic → com una alga on al centre hi ha uns filaments. - Parenquimats Presenten diferents teixits, però encara manquen de teixit aïllant. Només presenten teixit de reserva i d’assimilació. · Cormòfits Pluricel·lulars, homeohidres (tenen capacitat per regular l’aigua), organització interna...