Biologia

1.El descobriment de la cèl·lula.
La teoria cel·lular

Les primeres observacions de cèl·lules daten de l’any 1665, quan Robert
Hooke va observar amb un microscopi molt simple, construït per ell mateix,
una fina làmina de suro. Hi va veure unes petites cel·les geomètriques,
semblants a les d’un rusc d’abelles, i els va donar el nom de cèl·lules.
Des de llavors, altres científics van anarcomprovant l’existència de cèl·lules
a tots els teixits i organismes que observaven. El 1674 Antonie van
Leeuwenhoek va observar i va descriure per primera vegada cèl·lules vives
i microorganismes a l’aigua, i els va anomenar «animàlculs».
A partir del segle XIX, el perfeccionament dels microscopis i el descobriment
de tècniques per tenyir les preparacions van permetre observar novesestructures cel·lulars.
– El botànic Robert Brown, el 1831, va descobrir a l’interior de les cèllules
vegetals un corpuscle que va anomenar nucli.
– El metge Jan Evangelist Purkinje, el 1838, va introduir el terme protoplasma
per designar el líquid que omplia la cèl·lula.
– El botànic Matthias Schleiden, el 1838, i el metge Theodor Schwann,
el 1839, van afirmar respectivament que tots elsvegetals i animals estan
formats per cèl·lules.
– El metge Rudolf Virchow, el 1855, va establir que tota cèl·lula prové
d’una altra cèl·lula preexistent.

La teoria cel·lular
Amb els postulats de Schleiden i Schwann es va iniciar el desenvolupament
de la teoria cel·lular, aplicable a tots els éssers vius, i que juntament
amb els coneixements actuals es pot resumir en els punts següents:
• Lacèl·lula és la unitat estructural dels éssers vius, tots els éssers vius
estan constituïts per una o més cèl·lules.
• La cèl·lula és la unitat funcional dels éssers vius. La cèl·lula fa tots els
processos metabòlics que li permeten viure.
• Tota cèl·lula procedeix d’una altra de preexistent. Totes les cèl·lules
provenen de la divisió d’altres cèl·lules.
• La cèl·lula és la unitat genètica detots els éssers vius. La cèl·lula conté
el material hereditari, a través del qual les característiques d’una cèl·lula
mare passen a les cèl·lules filles.
2.Els nivells d’organització

L’enunciat de la teoria cel·lular i el desenvolupament de les tècniques de microscòpia
que van permetre veure la ultraestructura cel·lular van canviar per
sempre la concepció de la vida. Les cèl·lules ja noeren simples estructures diferenciades,
i es va assumir que hi havia una organització en un nivell inferior.
Els nivells organització es poden agrupar en abiòtics i biòtics. Els biòtics són exclusius de la matèria viva.


3.Els tipus d’organització cel·lular

En els éssers vius hi ha dos tipus d’organització cel·lular. La diferència bàsica
entre tots dos és la presència o no d’un nucli al’interior.
• Cèl·lules procariotes. No tenen nucli visible. El material genètic està
dispers pel citoplasma. Els bacteris són organismes unicel·lulars que
presenten aquest tipus de cèl·lules.
• Cèl·lules eucariotes. Tenen el material genètic tancat al nucli, que està
limitat per la membrana nuclear. A més del nucli, tenen molts més
orgànuls cel·lulars. Els protozous, les algues, els fongs,els vegetals i els
animals tenen aquest tipus organització.
Estructura de la cèl·lula procariota

Evolutivament, les cèl·lules procariotes són anteriors a les eucariotes. Es
caracteritzen per una estructura interna senzilla, no tenen nucli, i per això
el material genètic està dispers pel citoplasma. L’estructura superficial és
complexa i la majoria tenen una mida que oscil·la entre 1 i 5 μm.Aquestes cèl·lules presenten:
• Paret cel·lular. És un embolcall rígid i fort format per polisacàrids i
proteïnes que donen forma al bacteri.
• Membrana plasmàtica. Està situada dins la paret cel·lular i controla
l’entrada i la sortida de substàncies. En algunes regions es plega cap endins,
formant els mesosomes, unes estructures on tenen lloc processos
metabòlics importants, com la...