biologia

Jaume Gil, Guillermina de la Iglesia
____________________________________________________________________________

TEMA 6. ÀCIDS NUCLEICS
Els àcids nucleics es consideraven grups prostètics de determinats pròtids, la
qual cosa es devia a la creència que les proteïnes eren els principis immediats
més importants, els que desenvolupaven funcions més vitals ja que són
específiques.
Elsestudis desenvolupats per Watson i Crick, Ochoa i altres, han demostrat
que les proteïnes són un reflex dels àcids nucleics. Per això aquestes
molècules han agafat una importància superior i són considerades principis
immediats autònoms i independents dels pròtids.

Composició
Els àcids nucleics són molècules pentàries, és a dir, a la seva composició hi
formen part cinc elements: C, O, H, N i P.En quant la seva composició estructural, són molècules polímeres: la unitat
estructural rep el nom de nucleòtid, són, per tant, polinucleòtids.
Per la seva banda el nucleòtid també és una molècula complexa, formada per
tres subunitats de natura molt diferent:
o Pentosa
o Base nitrogenada
o Àcid ortofosfòric

Pentosa
No qualsevol pentosa pot trobar-se als àcids nucleics: existeixen dostipus
d’àcid nucleic en funció de quina és la pentosa integrant:
o ß-Ribosa (àcid ribonucleic)
o ß-Desoxiribosa (àcid desoxiribonucleic)

Fig. 6.1. Fórmules de la ribosa i la desoxiribosa. Les diferencies es troben en el carboni 2 en
què la desoxiribosa té només un H en lloc del grup hidroxil

Bases nitrogenades
Existeix també diversitat en les bases nitrogenades que poden ésser derivadesdels dos tipus d’anell, el de la purina i la pirimidina.

Fig. 6.2. Anells bàsics de les bases nitrogenades dels àcids nucleics. Alguns nitrogen poden
estar ionitzats, cosa que confereix la basicitat a la molècula

Per a cadascun d’aquests anells bàsics existeixen vàries molècules:
o Púriques: Adenina i Guanina
o Pirimidíniques: Uracil , Timina i Citosina.

Fig. 6.3 Fórmules de les basesnitrogenades característiques dels àcids nucleics

Les bases púriques, Adenina i Guanina, es troben indistintament al DNA i al
RNA, mentre existeixen diferències entre els dos àcids en referència a les
bases pirimidíniques, el DNA posseeix Citosina i Timina, i el RNA poseeix
Citosina i Uracil.

Formació del nucleòtid
La unió entre el sucre i la base nitrogenada conforma el nucleòsid.Aquest
enllaç es realitza amb l’OH del C1 de la pentosa i un H d’un N de la base (N9 a
les púriques i N1 a les pirimidíniques).
____________________________________________________________________________
Àcids nucleics
2
J Gil, G de la Iglesia

Fig.

6.4. Exemples de
(desoxirobosa+adenina)

nucleòsids

uridina

(ribosa+uracil)

i

desoxiadenosina

El nucleòtid es completa ambl’enllaç de molècules d’àcid ortofosfòric (H3PO4)
al C5 de la pentosa. D’aquesta manera, segons el nombre de molècules d’àcid,
s’aconsegueixen els nucleòtids monofosfatats, difosfatats i trifosfatats (tots els
enllaços alliberen una molècula d’aigua).
Els enllaços P-P són enllaços d’alta energia, es necessita gran quantitat
d’energia per formar-los i, com conseqüència, en trencar-se alliberengrans
quantitats d’energia química.

Fig. 6.5. Un nucleòtid trifosfatat: el trifosfat
d'uridina (UTP) Els enllaços d'alta
energia estan marcats en vermell.

Com a resultat de les possibles composicions existeix una norma per anomenar
els diferents nucleòtids:
Pentosa
Ribosa

Desoxiribosa

Base nitrogenada
Adenina
Guanina
Citosina
Uracil
Adenina
Guanina
Citosina
TiminaNucleòsid
Adenosina
Guanidina
Citidina
Uridina
Desoxiadenosina
Desoxiguanidina
Desoxicitidina
Desoxitimidina

+ 1P
AMP
GMP
CMP
UMD
dAMP
dGMP
dCMP
dTMP

+2P
ADP
GDP
CDP
UDP
dADP
dGDP
dCDP
dTDP

+3P
ATP
GTP
CTP
UTP
dATP
dGTP
dCTP
dTTP

____________________________________________________________________________
Àcids nucleics
3
J Gil, G de la Iglesia...