Carlemany

Carlemany (prop de Lieja, 742 - Aquisgrà, 28 de gener del 814), fou rei dels francs (768 - 814), rei dels llombards (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814). Fou un personatge central en laconsolidació i prosperitat de l'Imperi Carolingi. Expandí els diferents regnes francs fins a transformar-los en un Imperi al qual va incorporar gran part d'Europa Occidental i Central. Conquerí el Itàliai fou coronat Imperator Augustus[NOTES 1] pel Papa Lleó III el 25 de desembre de 800 a Roma. D'aquesta manera succeí a l'Imperi Bizantí com a protector de la cristiandat. Davant la indignació inicialde Constantinoble, l'any 812 es firmà un acord entre els dos imperis: tornà a haver-hi dos emperadors a Europa, un a l'Orient i un altre a l'Occident.[1] El regnat de Carlemany se sol associar amb el“renaixement carolingi”, un ressorgiment de la cultura, religió i arts llatines al llarg dels dominis carolingis dirigits per l'Església Catòlica. Mitjançant les seves conquestes i les seves reformesinternes, Carlemany assentà les bases del que va esdevenir l'Europa Occidental a l'Edat Mitjana.
Fill del rei dels Francs, Pipí dit “El Breu” i de Bertrada de Laon, succeí el seu pare, coregnant ambel seu germà, Carloman I. Les relacions entre els dos germans es tornaren tenses, però la sobtada mort de Carloman evità que esclatés una guerra entre els francs, i així Carlemany fou el seu únicrei.
Carlemany reforçà les relacions d'amistat que havia iniciat el seu pare amb el Papat, i es convertí en el seu protector després que les seves tropes derrotaren els llombards a Itàlia. Va combatreels sarraïns que amenaçaven les possessions carolíngies a la Península Ibèrica, i passà a l'ofensiva per tal d'apoderar-se del territori. Amb tot hagué de retirar-se, ja que en aquest moment l'ImperiCarolingi patí un atac per part dels saxons. Aquesta retirada tingué un preu molt alt. Carlemany perdé, en la Batalla de Roncesvalls tota la rereguarda del seu exèrcit i el seu nebot, Rotllà.[2]...