Cas Pràctic Disfèmia

Pautes alternatives i augmentatives de la comunicació
UD3.- Trastorns del llenguatge


«Trastorns en la Fluïdesa. La Disfèmia»

CAS PRÀCTIC

Respon :
1.- Quin creus que és el diagnòstic d’en Daniel? Justifica la teva resposta

Es tracta d’un nen amb un llenguatge pobre, d’escàs vocabulari, amb lleu retràs en els aspectes morfosintàctics , la comunicació oral es manifesta amb poca capacitatexpressiva, cosa que provoca en el nen cert retraïment a l’hora d’intervenir.

El diagnostiquem com un cas de Disfèmia, tipus Tònic – Clònic ja que presenta símptomes de ambdues patologies, associades a bloqueigs intensos amb moviments incorporats d’ulls i cap, conjuntament amb repeticions compulsives de síl·labes que es donen a causa de les breus i ràpides contraccions bucals que realitza.

Unaltre aspecte que ens fa arribar a aquesta conclusió, és que quan en Daniel pretén parlar, es para i/o inspira abans d’iniciar la paraula, per tal de no bloquejar-se, pauta que li va indicar la logopeda.

A l’hora de la lectura produeix moltes repeticions, pauses i bloqueigs, i el mateix passa quan parla, en el primer cas hi ha un augment d’un 7% en relació a parla. (Parla 18% /Lectura 25%).En general acostuma a tensar molt la musculatura, més concretament en els músculs localitzats a la llengua i als llavis, que són els principals obstacles per a la parla fluida.

Antecedents :

- En Daniel té antecedents de possible anòxia perinatal.

- No a patit enfermetats importants, i ha sigut operat en dues ocasions, als 4 y 5 anys (vegetacions i apendicitis)

- Les pautes dedesenvolupament fan que hi hagi un retràs en l’adquisició del llenguatge.

- Als 4 anys, ja es presenten episòdis de difluències freqüents.

- Escolaritzat als 4 anys en una escola bilingüe (Castellà – anglès), es comencen a presentar les dificultats de llenguatge oral i d’aprenentatge de lecto- escriptura primer curs de primària. Els pares prenen la decisió de fer un canvi d’escola i consulten a unpsicòleg· Se’l hi realitza un estudi on es diagnòstica la dislèxia per lo que rep tractament durant 7 mesos


2.- Quins objectius et proposes per a la seva intervenció?

· Psicoterapèutic, amb aquest terme fem referència al fet d’aconseguir relaxar gran part de la musculatura d’en Daniel, i així alhora aconseguir la seva relaxació personal i/o interior.

· Fer servir tècniques auxiliars, es adir, realitzar unes pautes per tal d’aconseguir minimitzar l’estrès d’en Daniel.

· Descondicionar la parla a patrons externs, es a dir utilitzarem moviments més suaus per tal de que en Daniel pugui tenir un empeny alhora de dir les paraules, de poder-les deixar anar de manera més fluida.

· Modificar actituds i farem generalitzacions, més concretament, treballarem en diferents contextos com sónl’escola, la família a l’objectiu d’ aconseguir captar informació d’en Daniel en cadascun dels diferents espais en els que es desenvolupa, per incidir millor en el seu cas.

· Aprenentatge de nous patrons de conducta:
En Daniel manifesta un trastorn de comportament que el condueix al retraiment i a no voler parlar. L’aparell bucofonador es contrau, provoca tensió muscular i genera bloqueig iquequeig en el moment de la fonació.

El nostre objectiu és aconseguir que a partir de les tècniques dels diferents exercicis de respiració, relaxació, articulació, i corporals potenciem la comunicació d’en Daniel i d’aquesta manera amillorem la seva comunicació fonològica. Al mateix temps, es dona en Danieluna afectació a nivell psicològic; el comportament d’en Daniel es veu afectat: és tìmid,retraigut, manca de seguretat, sentiments de culpabilitat, no aceptació de si mateix donant lloc a baixa autoestima . volem minimitzar tot això amb exercicis i tècniques de modificació de conducta per intervenir en la pauta de comportament que utilitza el nen i potenciar-la en comportaments adients per la comunicació d’en Daniel.


3.-Quina seria la teva seqüenciació d’activitats per al seu...