Castello Rafael

Les posicions nacionals al País Valencià i Catalunya: diferències en
la composició de la definició nacional de la realitat1
Rafael Castelló i Cogollos
Universitat de València-Estudi General

Indiferents o mistificats, els valencians (els
valencians en bloc) vivim presos en una espècie
de passivitat confusa, que no encertem a
superar: passivitat concertada sobre la nostra
condició de valencians,més que res (Fuster,
1962: 14).

I. Introducció
Aquesta reflexió de Joan Fuster ha estat un dels leitmotiv més recurrent en la investigació
social dels valencians i valencianes. Des de l’economia o la política al dret o la sociologia,
autors diversos han assajat diverses raons explicatives del que passa al País Valencià que
trenca les expectatives marcades per les principals teories sobre elnacionalisme. Es
tractava, i es tracta encara, de respondre a la qüestió de «per què no lladra el gos?», que
diria Gellner, tot parafrasejant Sherlock Holmes (Gellner, 1983: 64).
El País Valencià presenta una estructura social, cultural i econòmica, que faria preveure una
major rellevància social de les posicions nacionalistes alternatives a les estatals. El País
Valencià és una Comunitat Autònoma ambuna llengua pròpia diferent del castellà i, des de
Herder, la llengua s’ha considerat com un marcador cultural amb molta capacitat de
transmissió de la identitat, sobre tot en situacions de conflicte (Ninyoles, 1971). També es
tracta d’una societat que ha experimentat, molt ràpidament a més a més, processos
d’absorció de població immigrada, que segons les tesis primordialistes (Shils, 1957; Geertz,1973) podrien haver generat una identificació col·lectiva segons l’origen. O ens trobem
davant d’una estructura econòmica avançada, terciaritzada, que segons les teories de
l’elecció racional (Rogowski, 1985; Hechter, 1989), facilitaria la presència d’un conflicte
polític nacional. A més a més, el procés de descentralització política de l’Estat Espanyol
podria haver generat un reforçament de lesidentitats col·lectives subestatals, bé com a
resultat de les polítiques d’autogovern (Brubaker, 1996), bé com a resultat del canvi en
l’estructura d’oportunitats polítiques que ofereix aquesta nova forma d’organització de l’Estat
espanyol (Tarrow, 1994).

1

Publicat: Castelló, R. (2001): “Les posicions nacionals al País Valencià i Catalunya: diferències en la composició
de la definició nacionalde la realitat”, Quaderns de Ciències Socials, 5. València: Universitat de València.

1

Les explicacions d’aquesta absència han estat molt diverses: l’estructura econòmica,
l’estructura social i de classes, la consciència, la forma de ser, etc... Tanmateix, la immensa
majoria de la investigació social feta sobre la definició nacional valenciana ha estat enfocada
des d’una perspectiva qualitativa.Han estat investigacions basades en l’anàlisi
historicodiscursiva, textual i factual, en referència a la definició nacional de la realitat
valenciana. I és en aquest sentit en el que cap entendre els treballs de Joan Fuster (1962),
A. Cucó (1971), J.V. Marqués (1974), Ninyoles (1979), J.F. Mira (1984, 1997), D. Mollà i E.
Mira (1986) o V. Franch i altres (1988). Uns treballs caracteritzats per larecerca de la
comprensió ideològica, fonamentats en l’observació directa (més o menys controlada) i en la
informació documental, amb una perspectiva des de dins, propera a les dades i subjectiva.
Uns treballs que aporten tot un seguit de molt valuoses explicacions d’aquesta «mudesa del
gos», la majoria de les quals, però, continuen en format d’hipòtesi en la mesura que cap
investigaciósociològica posterior ha tractat de confirmar-les empíricament.
En l’anàlisi del cas valencià hem detectat, però, una manifesta, i potser cridanera, mancança
d’estudis amb una perspectiva quantitativa que ajude a completar la imatge de la realitat
nacional valenciana, tot determinant la rellevància, l'evidència social, d’unes posicions i
altres. Una mancança d’investigacions que tracten de caracteritzar...