cerelghghhjlhgyy

T8 Explica les característiques més importants de la producció
poètica de Salvador Espriu
Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, Girona, 1913-Barcelona
1985) va ser un poeta,dramaturg i novel·lista català. A causa de les commocions
de la Guerra Civil, fou un altre escriptor oficinista, com Franz Kafka o Fernando
Pessoa, autors, com ell, també hermètics i cabalistes.
L'obrad'Espriu, caracteritzada per la mescla d'un intel·lectualisme extrem i d'un
descriptivisme sovint càustic, té una gran singularitat. La riquesa idiomàtica, la
complexitat temàtica i de fonts, lacapacitat per a descriure en termes
transcendents la història col·lectiva, han fet que siga considerada com una de les
més importants de la literatura catalana del segle XX.
En el seu primer llibre depoesia, Cementiri de Sinera (1946), Espriu va evocar
el món destruït per la guerra que identificava amb la mítica Sinera (Arenys de
Mar). Els quatre llibres següents (1952: Els hores; Mrs. Death;1954: El
caminant i el mur; 1955: Final del laberint) formen l’anomenat cicle líric.
Aquests llibres tracen un camí d'interiorització que culmina amb l'experiència
mística de Final del laberint, onEspriu segueix els principis íntimament lligats
a la teologia negativa, segons la qual Déu es comporta com un cec respecte a la
humanitat.
La posició mística de Final del laberint canvià en La pellde brau (1960), sens
dubte el llibre de més ressonància de l'autor. La poesia d'Espriu, considerada
metafísica fins llavors, va ser qualificada com a realista. El to èpic o didàctic de
l’obra vasemblar extremadament modern, a pesar de la vaguetat social del
discurs del poeta, que només es va limitar a parlar en general de la llibertat, la
justícia i la tolerància. En La pell de brau Espriuabocava reflexions sobre la
diversitat i la tolerància i tècniques antigues (ús personal dels símbols i mescla
de sàtira, èpica i elegia). No obstant això, el llibre va adquirir un caràcter de...