Ciències penals i control social
Páginas: 9 (2161 palabras)
Publicado: 4 de noviembre de 2011
|LA CRIMINOLOGIA I LES CIÈNCIES PENALS I EL CONTROL SOCIAL |
| |
|FOMAMENTS DE CRIMINOLOGIA PAC1 |
| |
|09/10/2011|
| |
|Rita Oncala Farré |
20.509 Fonaments de criminologia
PAC 1- La criminologia i les ciències penals i del control socialRita Oncala
Primer exercici
Responeu a les següents afirmacions amb un vertader o fals. Heu d’enganxar les respostes al cos de la PAC (les mateixes no contaran respecte de l'extensió total del treball) en un format com el següent: 1. V; 2. F...
1. Fals
2. Verdader
3. Verdader
4. Fals
5. Verdader
6.Verdader
7. Fals
8. Verdader
9. Fals
10.Verdader
Segon exercici
Atenent a la definició que dóna Göppinger sobre la criminologia, comenteu els seus diferents elements, emprant exemples que us ajudin a aclarir els objectius de la Criminologia.
Segons Göppinger la criminologia és “una ciència empírica i interdisciplinària que s’ocupa de les circumstàncies humanes i socials relacionadesamb el sorgiment, la comissió i l’evitació del delicte, així com del tractament dels infractors.”
En primer lloc com que es tracta d’una ciència direm que la informació que aporta és vàlida, fiable i contrastada encara que això no assegura que sigui una informació exacte i definitiva ja que és una ciència empírica, és a dir una ciència basada en el ésser, en l’observació i anàlisi de larealitat, per tant és una ciència de l’ésser però no exacta,es tracte d‘un coneixement científic de la realitat parcial, fragmentari i canviant. Això significa que el seu objecte s’inclou en el món de les coses reals, mesurables i no el món dels valors, es basa en fets i no en opinions. La criminologia pretén conèixer la realitat i explicar-la.
El principi interdisciplinari es troba molt associat alprocés històric de consolidació de la criminologia com a ciència. Les disciplines científiques que s’ocupen del crim com a fenomen social són moltes per tant fa falta una ciència que coordini les informacions de totes les disciplines per eliminar possibles contradiccions entre elles, ha d’instrumentar un sistema segons el qual cada conclusió es corregeix i s’enriqueix al poder contrastar-la ambles altres disciplines, a través d’aquest sistema es pot obtenir un diagnòstic del crim científic i totalitzador. Això crea una polèmica sobre la seva delimitació respecte a altres conceptes que en aparença sembles afins.
La citada definició també fa referència a les circumstàncies humanes i socials relacionades amb el sorgiment del delicte respecte a això podríem dir que la criminologia tractael delicte com un problema social i no només individual, en canvi vist des de el punt de vista del dret penal seria només un supòsit de fet de la norma penal. Es considera un problema que afecta tota la societat, és un problema que neix dins la societat i dins d’aquesta s’han de trobar les solucions. Per això al criminologia conté molta empatia, però no amb el infractor sinó per un drama humà icomunitari pròxim i alhora enigmàtic. Per tant l’anàlisi criminològic no pot perseguir només un càstig per l’infractor sinó també una explicació lògica del fet delictiu, la reparació dels mals i la prevenció i control del delicte.
Encara que el concepte criminològic del delicte sigui real la constància del fet criminal depenen de la reacció o control social que evidencien la seva relativitat....
| |
|FOMAMENTS DE CRIMINOLOGIA PAC1 |
| |
|09/10/2011|
| |
|Rita Oncala Farré |
20.509 Fonaments de criminologia
PAC 1- La criminologia i les ciències penals i del control socialRita Oncala
Primer exercici
Responeu a les següents afirmacions amb un vertader o fals. Heu d’enganxar les respostes al cos de la PAC (les mateixes no contaran respecte de l'extensió total del treball) en un format com el següent: 1. V; 2. F...
1. Fals
2. Verdader
3. Verdader
4. Fals
5. Verdader
6.Verdader
7. Fals
8. Verdader
9. Fals
10.Verdader
Segon exercici
Atenent a la definició que dóna Göppinger sobre la criminologia, comenteu els seus diferents elements, emprant exemples que us ajudin a aclarir els objectius de la Criminologia.
Segons Göppinger la criminologia és “una ciència empírica i interdisciplinària que s’ocupa de les circumstàncies humanes i socials relacionadesamb el sorgiment, la comissió i l’evitació del delicte, així com del tractament dels infractors.”
En primer lloc com que es tracta d’una ciència direm que la informació que aporta és vàlida, fiable i contrastada encara que això no assegura que sigui una informació exacte i definitiva ja que és una ciència empírica, és a dir una ciència basada en el ésser, en l’observació i anàlisi de larealitat, per tant és una ciència de l’ésser però no exacta,es tracte d‘un coneixement científic de la realitat parcial, fragmentari i canviant. Això significa que el seu objecte s’inclou en el món de les coses reals, mesurables i no el món dels valors, es basa en fets i no en opinions. La criminologia pretén conèixer la realitat i explicar-la.
El principi interdisciplinari es troba molt associat alprocés històric de consolidació de la criminologia com a ciència. Les disciplines científiques que s’ocupen del crim com a fenomen social són moltes per tant fa falta una ciència que coordini les informacions de totes les disciplines per eliminar possibles contradiccions entre elles, ha d’instrumentar un sistema segons el qual cada conclusió es corregeix i s’enriqueix al poder contrastar-la ambles altres disciplines, a través d’aquest sistema es pot obtenir un diagnòstic del crim científic i totalitzador. Això crea una polèmica sobre la seva delimitació respecte a altres conceptes que en aparença sembles afins.
La citada definició també fa referència a les circumstàncies humanes i socials relacionades amb el sorgiment del delicte respecte a això podríem dir que la criminologia tractael delicte com un problema social i no només individual, en canvi vist des de el punt de vista del dret penal seria només un supòsit de fet de la norma penal. Es considera un problema que afecta tota la societat, és un problema que neix dins la societat i dins d’aquesta s’han de trobar les solucions. Per això al criminologia conté molta empatia, però no amb el infractor sinó per un drama humà icomunitari pròxim i alhora enigmàtic. Per tant l’anàlisi criminològic no pot perseguir només un càstig per l’infractor sinó també una explicació lògica del fet delictiu, la reparació dels mals i la prevenció i control del delicte.
Encara que el concepte criminològic del delicte sigui real la constància del fet criminal depenen de la reacció o control social que evidencien la seva relativitat....
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.