civilizaciones minoica y micénica

PAC 1
Èlia Casals Alsina
El món clàssic I. Aula I.
Curs 2012/2013. 2n semestre

Exercici 1.1.
Preguntes i comentari de text
1.1. La minoica és, cronològicament, la primera de les dues civilitzacions principals que habitaren les illes gregues en l’edat del bronze mitjà i recent1. Aquestes dues civilitzacions es regien per un sistema palatí (el palau era el centre polític, econòmic ireligiós). Precisament, el més important d’aquests palaus fou el de Cnossós, que va ser descobert per un arqueòleg amateur (Arthur Evans) a finals del segle XIX quan anava a la recerca del mític laberint construït per Dèdal a instàncies de Minos. La planta d’aquest palau era complexa, i això hagués pogut originar, en part, el mite de Teseu i el Minotaure, ja que el gran nombre de cambres ipassadissos podria fer pensar en un laberint. Cal remarcar, no obstant, que, en realitat, l’estructura de Cnossós no tenia res de caòtic: es tractava d’un palau molt ben estructurat, amb els espais organitzats i agrupats segons la seva funcionalitat. Aquest seria un exemple de com el mite [no real] explica les circumstàncies o evidències històriques (en aquest cas, una evidència material: elpalau de Cnossós) [reals] que determinen la vida a la Grècia antiga.

Cal dir també que el text d’Ovidi ens remet a una concepció agònica de l’ésser humà, on l’honor i la valentia demostrats en el camp de batalla passen per sobre de qualsevol altre aspecte de la vida. És per això que els cossos (generalment sense la seva armadura i sense roba) dels enemics eren humiliats per les tropesvictorioses; això és el que fa Minos, que –com era habitual – també ofereix un sacrifici agraint als déus la derrota dels enemics. No obstant això, aquesta visió del poble minoic que deixa entreveure Ovidi en el seu text no coincideix amb les evidències arqueològiques; pel que podem deduir en les escenes representades en l’art minoic i pel fet que les seves ciutats no estaven emmurallades, estractava d’una civilització no guerrera.
És obvi que Ovidi no es podia guiar per les mateixes proves arqueològiques de les que disposem a l’actualitat, i que el valor del mite (transmès durant moltes generacions de manera oral) adquiria una veracitat universal. És per això que es produeixen aquestes contradiccions entre la visió mitològica del pare de la civilització minoica i el tarannàpacífic d’aquesta cultura que ens indiquen les troballes d’aquest període.

1.2. Si bé és cert que Ovidi no fa, en aquest fragment, una referència explícita a la suposada talassocràcia instaurada per Minos, sí que presenta escenes que ens poden remetre a aquesta idea. Ja en la primera frase del paràgraf se’ns descriu un rei vencedor i amb molt de poder, ja que es pot permetre el sacrificide cent toros; d’altra banda, per bé que desconeixem a quin poble fa referència quan esmenta a “les despulles dels enemics”2, el fet que Minos hagi “desembarcat” (és a dir, que ha arribat des del mar) ens explicita que aquests enemics no són altres pobladors de Creta, sinó d’una altra illa, vençuda per les tropes minoiques –a alta mar o en terra enemiga. Els vencedors de terres separadespel mar són els únics susceptibles, és clar, d’instaurar una talassocràcia. També el fet que Minos pugui encarregar una construcció tan complexa com la del laberint a un arquitecte de tant de renom com Dèdal ens reafirma l’enorme poder que té el sobirà. Un cop construït el laberint, el minotaure s’havia d’alimentar de joves; el fet que no fossin els joves curetes les víctimes de tan cruelpenyora, sinó els atenesos (que havien perdut la guerra contra els minoics), fa evident fins a quin punt estaven sotmesos aquests últims als designis del rei Minos. Com s’observa en el mapa, ambdues ciutats estaven separades pel mar, i la distància no era petita; a més, altres territoris es troben entre Cnossós i Atenes. Això pot reforçar la idea d’una talassocràcia governada per Minos....