Coaching I Grups

LEADERSHIP I COACHING:
El coaching s’ha tractat des de diverses perspectives, i s’ha provat des de diversos àmbits (el més comú és l’esportiu). El coach seria l’entrenador. Es tracta d’una teoria que s’importa d’EEUU.

1) Introducció
És un procés que indaga amb l’ajut de preguntes per a que la persona, per ella mateixa, extregui les seves pròpies conclusions. És l’art de fer que elsaltres extreguin el millor d’ells mateixos per a arribar als seus objectius i fites, per produir un canvi en el seu comportament o en la dinàmica o tarannà del grup.
La teoria de coaching té més sentit encara en el context actual.

2) Els orígens
Coaching: verb angles (to coach), que significa entrenar, acompanyar, motivar... en un context sobretot esportiu.

Origen filosòfic: Socràtes(470-300 aC) parlava de la Malèutica: mètode o tècnica on s’adquireix coneixement a través del diàleg.

Un altre origen recent, del 1950 a 1960, entrenadors de futbol americà. En les sessions d’entrenament introduieixen dinàmiques emocionals de lideratge, de consciència de grup... el Coach (l’entrenador) ajuda a l’esportista a desenvolupar les seves competències, a mantenir la seva motivació...Aquestes concepcions s’han traslladat posteriorment a altres disciplines i ambients.

Tenint en compte ho exposat:
* És un procés que utilitza el diàleg transformador
* És un procés que t’ajuda a canviar
* És un procés que et dona eines d’automillora
* És un procés que t’ajuda a millorar la teva relació amb l’entorn
* És un procés d’autoconeixement

La diferència bàsicaenvers el psicòleg, és que aquest pot ser líder però no tot líder és psicòleg. Generalment el psicòleg treballa en la seva consulta, en canvi el coach forma part del grup i comparteix espais i temps amb els individus (aquesta ajuda a millorar el funcionament grupal, i individual).

3) Evolució del coaching:
1980-1990: el concepte s’incropora al món empresarial. Sobretot amb la idea de millorarels equips, aconseguir objectius i fites.... també va entrar amb força en les cúpules directives: lideratge, motivació d’equip...

A partir dels 90: aplicació en els àmbits personals. Passa del coaching executiu al coaching personal (lifecoaching).

4) Qui intervé en el procés?
* Coach o líder / mentor / docent
* Client (qualsevol persona que forma part d’un grup, un alumne, unpare...) una persona interessada en millorar.

Pot ser un procés individual o grupal.
El client és el que inicia el procés. La persona que està interessada en millorar o canviar, ja que es tracta d’una necessitat d’aquesta i perquè es compromet a dur a terme aquest procés.

5) Què aporta el coaching?
* Una nova perspectiva sobre el lideratge.
* Noves estratègies per aprendre aser líder.
* Estratègies per ajudar als empleats.

6) Qué fa un coach?
* Escolta, acull i acompanya. Esperem que aquest ens escolti i així ens doni el feedback del nostre comportament, millora...Proporciona l’oportunitat d’identificar els seus punts feble si forts (no li diu com, per això no proporciona estratègies).
* Anima a passar a l’acció i que es compleixin els objectiusmarcat. Ens orienta: com podem buscar la nostra millora, o com podem resoldre millor les nostres tasques...
* Diferència els objectius de les il·lusions.
* Ajuda a prendre consciència de la situació actual i la necessitat de canvi.
* Genera un entorn de confiança i entusiasme cap el canvi.
* Proporciona eines de reflexió personal. Li ofereix, al client, un bon pretext per a lareflexió.

En primer lloc: pregunta:
Que és important per tu?
Quines són les teves opcions?
Quins recursos tens per començar a posar-te en marxa?
A que et compromets?
....
És necessari fer bones preguntes, realitzar preguntes obertes i en positiu. No és bo preguntar perquè?, ja que condiciona la resposta de la persona (la condiciona, li fem justificar-se, inclús pot interpretar-se com una...