Com Comentar Una Obra_pictòrica

COM ANALITZAR O COMENTAR UNA OBRA
PICTÒRICA

La base és com sempre l’anàlisi de matèria, forma i contingut. En aquest cas però hem de tenir
present que analitzem una obra representada sobre un pla o un sol nivell (dues dimensions), menys
a la pintura del segle XX quan començarem a trobar la “pintura matèrica” o el “collage” que porta
inclosos objectes enganxats a la tela o al mur. Aquest anàlisitambé pot servir per a d’altres obres
que com els vitralls, el dibuix, el mosaic o el teixit tenen dues dimensions.
Primer s’identifica l’obra que en aquest cas és una pintura, i el gènere: religiosa, mitològica, retrat,
escenes costumistes, bèl·lica, de gènere (bodegons), paisagística, social.......

MATÈRIA i TÈCNICA
En principi sempre és la mateixa: una sèrie de pigments aplicats sobre unasuperfície generalment
plana. Els pigments es poden aglutinar amb aigua i cola (aquarel.la) , amb ou o cola (tremp), amb
cera (encàustica) , amb oli (pintura a l’oli), aigua i goma (pastel), amb cola (“gouache”, no
transparent), pigments sintètics o acrílics.
La superfície pot ser el mur (pintura mural), una taula (pintura sobre taula), un llenç (pintura sobre
llenç), paper o pergamí (llibresminiats). A vegades a la pintura mural no s’apliquen directament els
pigments a la paret sinó que es pinten teles que després s’enganxen al mur.
La pintura mural pot ser “al fresc” - (si s’apliquen els pigments quan el guix encara està fresc –
Capella Sixtina) – o al “sec”, si s’apliquen sobre una capa prèvia de calç.

El resultat final de l’obra variarà depenent del tipus de pigment que s’aplica. Unapintura a l’oli
sempre és més brillant i clara que una aquarel·la, una pintura mural o un pastel, per exemple.
FORMA
Ja sabem que la forma és el resultat de la combinació de la línia (o dibuix), i el color, que donen
com a conseqüència la construcció del volum, de l’espai interior en el que també intervé la llum (i
l’ombra).
En la pintura de l’absis de Sant Climent de Taüll el mestre fa servir lalínia per a delimitar les
figures que resulten planes. No tenen volum. Tampoc construeix un espai interior, és un espai pla.
El color és pla, no té matisos. En “L’Escola d’Atenes”, de Rafael, en canvi, l’artista construeix un

espai interior per mitjà de les edificacions dibuixades en perspectiva i marcant les zones de llum i
d’ombres, les figures més properes són més grans que les llunyanes i alpintar-les amb volum per
mitjà del dibuix, l’ombrejat i intensitat de color prenen volum i ocupen un espai.

A Taüll no hi ha una llum interna específica. Tot està il·luminat per igual. Rafael en canvi marca
perfectament les diferents zones de llum zenital i ombra creant una il·lusió de profunditat. Una llum
focalitzada serà pròpia del Barroc.
De la mateixa manera en la primera pintura els colors sónplans i serveixen de base per a que el
artista dibuixi els plecs de la roba o els trets de la cara....És distribueixen per zones simètriques
geomètricament per tal de mantenir l’equilibri de color en tota la composició. Rafael en canvi busca
la mateixa simetria però distribuint els colors de manera equilibrada però no geomètricament. Mira
que quedin equilibrats els colors per a que una zona delquadre no “pesi més que una altre.
Tot això és el que forma la composició que es pot esquematitzar en uns plans o línies mestres que
canvien amb cada estil. A Taull, romànica, és totalment geomètrica: les línies externes de Crist
formen un rombe emmarcat per una el·lipsi que té a la base quatre cercles que emmarquen els
evangelistes.
El punt de vista del pintor també canvia amb els estils. Al gòticsol ser alt, és a dir, l’artista està
per sobre de la línia de l’horitzó, com pujat a un turó des del que veu tot el paisatge. És al
renaixement quan comença a posar-se a la mateixa alçada de l’escena que representa. Amb el
Barroc segueix la mateixa tendència però a vegades apareixen enfocaments de picat o contrapicat
sempre cercant el contrast.
Un altre aspecte a examinar és el moviment que...