Ctm 2º bach

CONCEPTE DE MEDI AMBIENT I DINAMICA DE SISTEMES
1. MEDI AMBIENT: DEFINICIO I ABAST
El medi ambient es el conjunt de componets físics químics i biologics i socials capaços de causar efectes directes o indirectes, en un termini curt o llarg sobre els essers vius i les activitats humanes
L’efecte domino es la serie de repercussions en cadena sobre tots els components del medi ambientocasionades per qualsevol intervenció en el medi ambient.
No podem estudiar cadascuna de les variables implicades en un problema ambiental sense tenir en compte les interrelacions entre elles i les repercussions en cadena.
L’estudi del medi ambient es interdisciplinari perquè abraça temes que han de ser abordats desde diversos punts de vista: economia, sociologia, geologia, física, biologia, dret,matemàtiques, química, medicina, geografia, enginyeria.
2. TIPUS D’ENFOCAMENTS CIENTIFICS
Enfocament reduccionista:
Mètode analític. Consisteix en dividir en nostre objecte de estudien els seus components mes simples i observar-los per separat.
Problemes: en molts casos, l’estudi detallat de cada peça o component no serveix per a entendre el seu funcionament com un tot.
Enfocament holístic:
Mètodesintètic d’unir. Intenta estudiar la globalitat i relacions entre les parts implicades sense aturar-se en els detalls.
Benefici: amb aquesta perspectiva es posen de manifest les propietats emergents resultats del comportament global i les relacions entre els components que no eren evidents en el metode analitic.
3. SISTEMES I DINAMICA DE SISTEMES
Sistema: conjunt de les parts operativamentinterrelacionades( que unes actuen sobre altres) de les que ens interessa considerar el comportament global. De les interaccions entre les parts i del comportament global sorgeixen les propietats emergents.
Per estudiar-los fem servir: la visió holística i una metodologia coneguda com dinàmica de sistemes.
La Dinàmica de sistemes es basa en observar i analitzar les relacions i interaccionsexistents entre les parts del nostre estudi, recorrent a l’ús de models.
4. ÚS DE MODELS
Per a estudiar la dinàmica de sistemes emprem models (versions simplificades de la realitat)
Un model no es la realitat, i no es aplicable fora del entorn al qual va ser formulat.
Per a dissenyar un model, cal fer simplificacions, eliminar detalls irrellevants. Per aixo un sistema es pot representar amb moltsmodels segons el que ens interessa estudiar d’ell.
Alguns tipus de models son:
Models mentals. El que guardem en la ment. Sense els nostres models mentals no podríem formar-nos cap judici sobre la realitat.
Models formals. Models matemàtics, que com tos els models, resulten sols aproximacions. Una eina molt útil de representar la realitat de la forma més concreta i precisa possible. S’utilitzenexpressions matemàtiques que associen dintre d’elles les variables del model.
5. MODELS DE SISTEMES CAIXA NEGRA
Aquest model es representa amb una caixa dins la qual no volem mirar i nomes ens fixem en les seves entrades o sortides de matèria, energia i informació, en els seus intercanvis amb l’entorn.
Per a dissenyar-ne un :
Primer, hem de marcar les fronteres o límits, de vegades ficticis oarbitraris, ens ajuden a aïllar-lo de la resta de la realitat i a determinar el que està fora i el que està dins d’ell
Posteriorment assenyalem les entrades i sortides, si es que existeixen.
Tres tipus en funció del intercanvi de matèria i energia amb l’entorn:
Oberts. Entrades i sortides de matèria i energia
Tancats. No hi ha intercanvis de matèria, si d’energia
Aïllats. Ni intercanvi demateria ni de energia.
Qualsevol model de caixa negra haurà de complir els principis termodinàmics, que son els que determinen els intercanvi de materia i energia :
Primera llei de la termodinàmica: Conservaciò de l’energia. En tot sistema que modelem, l’energia que entri ha de ser equivalent a l’energia emmagatzemada dins el sistema mes aquella que en surti.
Segona llei de la termodinàmica:...